Son Llull (la Vileta) Imprimeix

Son Llull de la ViletaSon Llull fou un antic rafal del Vinyet que, amb el seu establiment el segle XIX, passà a formar part del nucli de la Vileta. Les seves cases, que quedaren integrades dins el barri, foren enderrocades fa dècades.


Era situat al lloc del Vinyet, a la part de la Muntanya, entre Son Rossinyol, Son Joan, Son Moll, Son Flor i la Vileta.

JavaScript must be enabled in order for you to use Google Maps.
However, it seems JavaScript is either disabled or not supported by your browser.
To view Google Maps, enable JavaScript by changing your browser options, and then try again.


L’origen de Son Llull s’ha de cercar en el rafal que Domingo Bonapart, donzell, establí a Pere Llull el 20 de febrer de 1576 en poder del notari Antoni Onofre Torrella, segons dades aportades per Joan Rosselló Lliteras. Era situat prop de la Riera, entre Son Moll i Son Santiscle, vora l’actual nucli de la Vileta (1989: II, 547).

El 1578, era valorat en 900 lliures, segons els Estims d’aquell any. Aquesta n’és la ressenya: «Rafal de Pere Lull, [valorat en] nou-centes liures.» Confrontava amb Son Bartomeu Joan, de Bartomeu Joan, i Son Moll, del notari Antoni Moll, que el separava de Son Santiscle, de Gregori Santiscle (ARM, D-1251, f. 148).

El 30 de setembre de 1586, Pere Llull féu donació d’una quarta part de Son Llull al seu fill Jaume en contemplació de matrimoni, segons consta d’un instrument en poder del notari Sebastià Llaneres. Les tres quartes parts restants les heretà un altre fill, Pere Joan Llull, casat amb Margalida (1989: II, 547).

El 12 de gener de 1622, Pere Joan Llull féu donació de les seves tres quartes parts de Son Llull al seu fill Pere Llull en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Joana Rosselló, segons instrument en poder del notari Joan Agustí Alemany (íd.).

Pere Llull morí amb testament que havia ordenat el 24 d’abril de 1640 davant el dit notari Alemany, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Joana Rosselló, i propietari, el seu fill Pere Joan Llull Rosselló (íd.).

Pel que fa a l’altra quarta part de Son Llull, passà de Jaume Llull al seu fill Pere Joan Llull (íd.).

El 1643, Son Llull tenia cases i hort, amb un gran canyar i 12 caeres d’abelles, i era dedicat a conreu de cereals, lli i hortalisses, segons dades aportades per Damià Ferrà-Ponç a la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Confrontava amb Son Serra, Son Perelló i el camí reial de Palma a Puigpunyent (GEM, VIII, 124).

El 26 d’agost de 1662, Pere Joan Llull Rosselló, fill de Pere, i Pere Joan Llull, fill de Jaume, conradors del terme de la ciutat, encarregaren de nou 10 lliures cens sobre el seu rafal de Son Llull, en alou propi, als preveres Jaume Barceló i Gabriel Amengual, beneficiats de Santa Creu, segons acta signada al rafal veïnat de Son Valentí (1989: II, 547).

El 1685, era dividit en dos rafals contigus, cadascun dels quals comprenia una part de les cases: un de Miquel Llull, valorat en 1.600 lliures, i un altre de Pere Joan Llull, valorat en 2.200 lliures, segons els Estims d’aquell any. La ressenya diu així: «Son Llull, de Miquel Llull, [valorat en] mil y sis-centas lliuras [...] Son Llull, de Pere Joan Llull, [valorat en] dos mil y dos-centas lliuras.» Confrontaven amb Son Rossinyol, de Nicolau Rossinyol de Sagranada; Son Bartomeu Joan, Son Flor i Son Perelló, dels hereus de Jaume Planes, i les cases i peces de terra de Gabriel Joan, Antoni Pasqual, Baltasar Palou i els hereus de Joan Perelló (ARM, D-1253, f. 197).

Pere Joan Llull, conrador del terme de la ciutat, estava casat amb Caterina Planes, d’una important família d’amos pagesos (succeïda per una branca dels Tous) que posseïa i tenia en arrendament diverses finques a la contrada. Morí el 1687, amb testament que havia ordenat el 22 de maig d’aquell any en poder del notari Domingo Batle, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa. L’inventari dels seus béns, protocol·litzat pel dessusdit notari, fou iniciat el 7 de juny següent. Entre d’altres, la seva herència comprenia «un raphal o part de raphal dit Son Llull, ab ses casas, font y clasta tot contiguo, scituat en lo terma de la pnt. ciutat, en lo lloch del Viñet, a la part de la Montaña, que affronta, a saber, les ditas casas y clasta ab altres casas y clasta de las matexas pertinèntias també ditas Son Llull, de altre ab terras de dit Son Llull camí al mix qui va des de ditas casas al camí de Puigpunyent, de altre ab dit camí de Puigpunyent, de altre ab lo rephal dit Son Seba, de altre ab lo carraró o camí qui va des de dit raphal de Son Seba an al camí reyal qui va en el raphal dels pares de la Compañia de Jesús, de altra ab terras del raphal dit Son Bartt. Juan y de altre ab terras de lo altre raphal dit Son Llull qui fonch de las matexas partinèntias». L’acta s’aixecà a unes cases situades dins el rafal de Son Ceba, on vivia Pere Joan Llull (ARM, Prot. 1796, f. 22r-23r).

Dia primer de maig de 1705, Caterina Planes, viuda de Pere Joan Llull, i Francesc Bosc, conrador, vengueren a Jerònia Fontcoberta la part del rafal de Son Llull que havia pertangut al dessusdit Pere Joan Llull, de set quarterades, tres quartons i mig i tres sous de terra, amb una part de casa, en alou propi, segons instrument en poder del notari Joan Campomar (ARM, Prot. 3489, f. 109v-113r).

Dos anys abans, el 8 de setembre de 1703, Jaume Llull li havia establit a Jerònia Fontcoberta la resta del rafal, de dues quarterades, dos quartons i mig i 10 sous de terra, amb una part de casa, en alou propi, amb cens reservatiu de 25 lliures, 5 sous i 6 diners, segons instrument en poder del notari Joan Llompard (íd., f. 130v-131v).

L’11 de novembre de 1708, Jerònia Fontcoberta vengué Son Llull, per preu de 1.412 lliures i 10 sous, al col·legi de Monti-sion, que l’adquirí representat pel prevere Pere Descatlar, vicerector del dit col·legi, segons instrument en poder del notari Joan Campomar. Tenia una superfície de 10 quarterades i mitja i dues lliures de terra, amb cases. Era situat al lloc del Vinyet, a la part de la Muntanya, i confrontava amb el camí de Puigpunyent, Son Ceba, Son Rossinyol —camí enmig— i amb terres d’hereus de Jaume Planes de pertinences dels rafals anomenats Son Bartomeu Joan, Son Flor i Son Perelló. Era tengut en alou propi i estava gravat amb els censos següents, que foren redimits pel col·legi de Monti-sion: 4 lliures al convent de Santa Magdalena el 18 de maig a raó de 8%, imposat per Pere Joan Llull amb instrument de 18 de maig de 1600; 4 lliures als hereus del magnífic Onofre Llompard, ciutadà de Mallorca, el 24 de juny a raó de 8%; 4 lliures al benefici fundat a la Seu posseït pel prevere Nadal Roger el 5 de maig a raó de 8%; 2 lliures al noble Ramon Fortuny, cavaller de l’orde d’Alcàntara, el 18 de desembre a dita raó; 4 lliures als hereus d’Antoni Picó el 18 de gener a dita raó; 1 lliura i 12 sous al benefici posseït pel prevere Bernat Muntaner i abans pel prevere Antoni Salvà a l’església parroquial de Santa Creu el 24 de juny a dita raó, imposat per Joan Llull el 28 de març de 1611 segons instrument atorgat a l’Escrivania de la Porció Temporal; 17 lliures a Prudència Genovard el 24 de juny a dita raó; 5 lliures al benefici posseït pel magnífic Nicolau de Bordils, donzell, abans posseït pel prevere Pere Macip, a l’església parroquial de Santa Creu el 17 de març a dita raó; 8 lliures i 11 sous a les obres de la Seu l’11 de novembre a dita raó; 20 lliures a Francina Bassa, esposa de Jaume Sunyer, mercader, i abans al magnífic Josep Bassa, doctor en drets, l’11 de gener a raó de 5%; 10 lliures a la reverenda comunitat de preveres de la parròquia de Santa Creu el 18 d’agost; altres 10 lliures al conrador Jaume Llull a dita raó de 5% per la festa de Sant Miquel; 8 lliures a Coloma Roca, esposa del discret Ramon Morei, notari, el 6 d’abril a raó de 8%; 4 lliures a l’administració d’una causa pia el 6 d’abril a raó de 8%; 8 lliures a la reverenda comunitat de preveres de l’església parroquial de Sant Jaume el 3 de juny a dita raó, imposat per Pere Joan Llull i la seva esposa, Margalida, mitjançant instrument de 3 de juny de 1595 en poder del notari Francesc Ferro; 4 lliures i 9 sous al noble Salvador Sureda de Santmartí, cavaller de l’orde d’Alcàntara, el 24 de juny a dita raó, i 22 lliures i 10 sous a l’egregi Joan Despuig, comte de Montenegro i de Montoro, a raó de 5% el 22 de juny (íd.: f. 109v-187r).

El col·legi de Monti-sion, de la Companyia de Jesús, ja posseïa altres dos rafals a la contrada: Son Bosc i Son Puigdorfila (també denominat Cals Enagistes).

El col·legi de Monti-sion de Palma, fundat el 1562, fou un dels tres col·legis que els jesuïtes crearen a Mallorca, juntament amb el de Sant Martí (1647) i el de Monti-sion de Pollença (1688). La Companyia de Jesús, fundada (1540) a Roma per sant Ignasi de Loiola, fou introduïda a Palma (1561) pel jesuïta mallorquí Jeroni Nadal per desig del bisbe de Mallorca Diego de Arnedo. El 1685, la Companyia de Jesús era propietària, al terme de la ciutat, de l’Estorina, valorat en 800 lliures; Son Perera, valorat en 1.800 lliures; Son Bosc i Son Puigdorfila (Cals Enagistes), valorats conjuntament en 9.000 lliures, i Cals Enagistes (Son Mulet o Sant Joan, al lloc que actualment ocupa l’Escorxador Municipal), valorat en 6.300 lliures. D’aquests cinc rafals, Son Perera pertanyia al col·legi de Sant Martí i la resta, al de Monti-sion de Palma. Després s’hi sumarà (1708) el de Son Llull (ARM, D-1253: f. 173, 175, 198v, 201v; GEM, VII, 181-182).

Per decret de 27 de febrer de 1767, el rei Carles III decidí l’expulsió de tots els jesuïtes dels seus dominis, per la qual cosa els prop de quaranta integrants dels tres col·legis de la companyia a Mallorca hagueren de refugiar-se als Estats Pontificis i hagueren de lliurar els seus béns a l’Estat (GEM, VII, 181-182).

El 1774, el fiscal de l’Audiència donà en establiment el rafal de Son Llull a Antònia Moll Bauçà, amb cens reservatiu de 124 lliures, 13 sous i 6 diners al for de 3%, segons consta d’una inscripció del llibre d’hipoteques de Palma corresponent a aquell any (RP2, 76, A).

Més endavant, pertanyé a Antoni Sales Alemany, com a successor al fideïcomís fundat per Antònia Moll Bauçà (íd., 1a).

Sa mare, Caterina Alemany, apareix documentada com a propietària de Son Llull al Quaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma, de 1817. Aquesta n’és la ressenya: «Catt.a Alemany. Son Llull, de 12 quarteradas, [valorat en] 3.333 [lliures]» (ARM, D-1525, f. 2).

Aquell mateix any, produïa un rèdit anual de 100 lliures, segons la Relación de los predios [...] comprendidos en el Viñet de Gènova, parroquia de Santa Cruz, que també documenta el rafal a nom de Caterina Alemany (AMP, FP-299/1).

Segons l’Apeo, de 1818, Son Llull era d’Antoni Sales Alemany, tenia una superfície de 12 quarterades i era valorat en 9.060 lliures. Era dedicat a ametlerar i tenia casa i corral a la Vileta. La ressenya diu així: «Antonio Sales. Son Llull, en Santa Cruz. 12 quarteradas de campo de 2.a calidad con almendros, 8.760 libras. Casa y corral en la Vileta, 300 libras» (ARM, D-1530, f. 149).

Antoni Sales Alemany el posseí fins a la seva mort, ocorreguda el 10 de juny de 1843, en què passà per herència al seu fill, Antoni Sales Carbonell (RP2, 76, A).

En aquella època, el rafal el tenia arrendat l’amo en Jaume Llavina Civera, que prestà (1841) 1.051 lliures, 17 sous i 6 diners a Antoni Sales Carbonell, el qual, al seu torn, tenia arrendat el rafal veïnat de Son Serra, propietat dels germans Jaume, Josep i Josepa Miró-Granada Bosc (íd.).

El 1845, Son Llull tenia una superfície de 12 quarterades i feia 117 lliures de crèdit líquid, segons dades aportades per la Relación de todos los predios, huertos y fuentes pertenecientes a esta ciudad y su término. El document informa que, el 1818, era d’Antoni Sales Alemany i que, el 1845, era d’Antoni Sales Carbonell, veïnat de la Vileta. Son Llull ja havia estat parcialment establit i es comptabilitzaven 56 parcel·les (AMP, FP-936/2).

Antoni Sales Carbonell continuà el procés d’establiment iniciat pels seus ascendents, prèvia autorització de les seves germanes Francina i Rosa, propietàries de la meitat de Son Llull, que aleshores tenia una superfície de 10 quarterades, amb casa rústica i altres pertinences (RP2, 76, 1a).

Entre 1867-78, establí més de 20 parcel·les que sumaven dues quarterades, un quartó i un hort. Els compradors foren els cònjuges Benet Martorell Morei i Margalida Fleixes Planes (21 destres), Josep Coll Femenia (113 destres), Miquel Marc Soberats (30 destres), Joan Jaume Pujol (30 destres), Miquel Rosselló Vicenç (80 destres), Andreu Reus Estades i Gabriel Tugores Alemany (14 destres), Francesc Llebrés Roca (24 destres), els cònjuges Jordi Vilallonga Llinàs i Antònia Salvà Puigcerver (45 destres), els cònjuges Vicenç Oliver Bonet i Magdalena Ferrà Ginard (18 destres), els cònjuges Bartomeu Planes Palmer i Margalida Oliver Fernández (mig destre), els cònjuges Mateu Massot Abram i Margalida Pujol Vicenç (30 destres), els cònjuges Joan Alemany Coll i Maria Anna Frau Salvà (15 destres), Llorenç Brunet Estades (22 destres i mig), els cònjuges Francesc Coves Pujol i Magdalena Joaneda Tous (20 destres), Sebastià Planes Frau (15 destres), Jordi Aguiló Picó (35 destres), Josep Ensenyat Bisbal (26 destres i mig), Gabriel Jaume Pujol (20 destres), Antoni Planes Frau (15 destres), els cònjuges Margalida i Miquel Rosselló Pujol (275 destres) i Miquel Calafell Sabater (80 destres) (íd., A).

Després d’aquests i altres establits, Son Llull quedà reduït a una peça de terra de dues quarterades i mitja, amb dues cases: les antigues, de planta baixa i superfície de 570 m², i una de nova construcció, també de planta baixa, de 80 m², separades per un camí d’establidors. Confrontava amb Son Joan, de Miquel Planes; Son Rossinyol, de Jordi Aguiló, terres de Guillem Bosc i dos camins d’establidors. Era situat a la parròquia de Santa Creu, vora la Vileta, al quarter novè de la zona tercera (íd., A-B).

Era tengut en alou propi i feia un cens de 13 lliures i 10 sous al for de 3% pagador el 22 de juny al comte de Montenegro (íd., A).

Antoni Sales Carbonell morí fadrí i sense testar el 5 de maig de 1878. Per sentència de 23 de juliol de 1888 dictada pel jutjat de primera instància de la Llonja, de Palma, escrivania d’Antoni Tomàs Rosselló, en foren declarats hereus legals els seus nebots Esperança, Bartomeu, Caterina (†1896), Margalida Rosa, Francina i Antonina Palmer Sales i els seus altres nebots Damià (†1889), Antoni (†1896), Mateu, Margalida, Francina i Maria Rosa Morei Sales. Com que els germans Palmer Sales rebutjaren l’herència, se l’adjudicaren per indivís els germans Morei Sales, segons consta d’una instància descriptiva subscrita a Palma el 3 de juliol de 1916 per Gabriel Obrador Alou en concepte d’apoderat d’aquells (íd., 5a).

Son Llull havia quedat reduït a dues porcions i era valorat en 1.000 pessetes. Una tenia una superfície de 1.300 m², amb les cases antigues, que es trobaven en estat ruïnós, i confrontava, a llevant, amb un antic camí d’establidors, aleshores anomenat carrer de Gènova, i les terres de Rosa Palmer i les dels hereus de Mateu Planes Frau; a tramuntana, amb les terres de Joan Bernat; a migjorn, amb les cases de Rosa Palmer i Guillem Calafell, i, a ponent, amb les terres de Miquel Perelló. L’altra tenia una superfície de 400 m², amb una casa en bastant mal estat de conservació que feia cap de cantó amb els carrers dels Portals i de les Mines, i confrontava, a tramuntana, amb les cases d’Antoni Bosc; a migjorn, amb el carrer dels Portals, que formava plaça; a llevant, amb un camí d’establidors, aleshores anomenat carrer de les Mines, i, a ponent, amb la casa i terra de Manuel Marc (íd.).

Les cases de Son Llull, que es trobaven en un estat ruïnós, foren enderrocades fa dècades.

Segons una tradició no documentada, Son Llull fou la casa pairal del beat Ramon Llull. Una carta de Salvador Galmés a mossèn Francesc Llinàs, datada el 10 de maig de 1946, suggereix aquesta hipòtesi: «Quan el B. Ramon se preparava a escriure les primeres obres, se retirà en la soledat del seu predi Aliebiti per dedicar-se sense destorbs a la meditació i a la contemplació; que aquest predi dins el terme de la ciutat i que en el repartiment tocà al cavaller R. Llull, pare del Beat, se pot identificar ben bé amb el Son Llull vostre [...]» (Carrió, 2006: 24).

L’aportació documental demostra que la línia dels Llull propietaris del rafal no començà fins a la segona meitat del segle XVI, per la qual cosa aquesta tradició es pot considerar falsa.


 

 

 

Darrera actualització de dimecres, 9 de maig de 2012 14:41