La Teulera - La destrucció de la Teulera, una casa de possessió de Ciutat PDF Imprimeix Correu electrònic
Índex d'article
La Teulera
Localització
Notes històriques
Descripció
Destrucció de la Teulera
Galeria
Totes les pàgines

Pel seu interès, reproduïm íntegrament el reportatge que l’historiador Jaume Llabrés Mulet publicà, el juny de 1992, al número 55 de la revista El Mirall. L’escrit és el mateix que s’envià des d’ARCA als mitjans de comunicació per donar a conèixer l’esbucament de les cases de la Teulera:

 

Dissabte dia 20 de juny de 1992, unes excavadores arrasaren d’un cop les cases de possessió de la Teulera, prop de Son Dureta. Segons sembla, i això és el que ens sorprèn del tot, l’esbucament es va fer amb el corresponent permís oficial i suposam que amb el beneplàcit de la Comissió de Patrimoni.

No hi ha dubte que la Comissió és especialista en enviar fiscals per elaborar els seus informes en lloc del corresponent advocat defensor, com caldria esperar d’un organisme la funció del qual és la tutela i la salvaguarda. S’ha arribat massa tard, però no convé callar davant una malifeta d’aquestes característiques i és necessari que l’opinió pública conegui els mèrits que tenien aquelles cases de possessió.

 

Byne i l’arxiduc Lluís Salvador

Lluís Salvador d’Àustria va dedicar unes línies a la Teulera al Die Stadt Palma (1882) parlant del seu jardí, bastant gran, una escalinata i un parral de columnes octogonals. Per altra banda, l’Arxiduc comenta l’esplèndida situació de la finca.

Més explícit va ser l’arquitecte nord-americà Arthur Byne quan a Majorcan Houses and Gardens (1928) dedica un article, dues fotografies i una làmina a les cases de la Teulera. L’autor va captar tot d’una l’encant romàntic de la finca esmentant la torre-mirador, la clastra, el jardí i altres detalls arquitectònics com un rellotge de sol datat l’any 1798. No hi ha dubte que l’origen del casal era antic malgrat la reforma vuitcentista que ha definit l’edifici fins al seu enderrocament.

Arthur Byne ens diu que la torre era d’origen medieval, concretament del segle XV, encara que això no ha estat confirmat per altres autors existint dubtes sobre el tema.

 

Una casa residencial dels segles XVIII i XIX

La Teulera va ser propietat dels Conrado, marquesos de la Fontsanta, que al segle XIX recuperaren el convent dels mínims de Santa Maria del Camí i el transformaren en una residència de caràcter isabelí. Ara aquell convent es mostra com a museu i el claustre del segle XVII roman obert al públic, que el pot contemplar reconvertit en un jardinet romàntic.

La Teulera ja era una casa residencial al segle XVIII. Amb només una ullada a les fotos publicades per Byne veim que la torre tenia un gran balcó amb peanya i ferros i que el rellotge de sol portava inscrit JHS i l’any 1798. Si la torre no tenia en veritat un passat medieval, almanco era una bella mostra de torre-mirador de casa residencial del segle XVIII. Recordem que les torres-mirador amb porxo i teulada de quatre aiguavessos es posaren de moda a la fi del 1700 quan les famoses llotges italianitzants entraren en decadència. Amb caràcter semblant i com a model de trànsit entre els segles XVIII i XIX podem citar el casal de Son Verí de Marratxí amb façanes de balconam molt sobri, escuts barrocs i torre-mirador del prototipus que estam comentant.

Al llarg del segle XIX fins al Regionalisme de ben entrat el segle XX, aquestes torres foren un element arquitectònic freqüent, obrades primer per mestres locals —encara desconeguts— i dissenyades després per mestres o arquitectes de firma com Bartomeu Ferrà (Son Cigala, fi del segle XIX), Guillem Reynés (Torre Cega, 1916) i Guillem Forteza (Marivent, casa de Can Barberà ara Villa Dragan), etc.

La Teulera va ser remodelada definitivament en el segle XIX habilitant un parc romàntic de caràcter paisatgista arranjat amb la inevitable pèrgola o emparrat. Per aquell temps la casa fou ampliada i la torre tal volta va sofrir una intervenció historicista com per exemple l’estranya escala de caragol que formava un buc propi sobresortint d’una de les cantonades. Segurament, el portal forà d’arc rodó va ser retocat a les rebranques i es féu de nou la típica coberta de teules. Les façanes, com és usual a l’època, presentaven una acurada combinació de paraments emblanquinats jugant amb detalls de pedra vista: dovelles del portal, cantonades de la torre, peanya del balcó i motllures als ampitadors de les finestres.


Entorn a la curiosa escala dels senyors

L’escala dels senyors de la Teulera era força curiosa i això ja ens ho comenta A. Byne. Creim que era de dos trams a escaire i acabava en un replà on hi havia la porta principal i una campaneta. Els ferros eren de línia senzilla però amb molta harmonia amb tot el conjunt de l’escala.

L’element més destacable era el nient del replà que descansava sobre una columna embeguda de fust helicoïdal i amb capitell jònic. Aquesta solució arquitectònica era molt original i poc freqüent, per no dir única, dins el marc arquitectònic de les nostres cases de possessió. Com pot dir ningú que l’arquitectura de la Teulera no valia res?

Estilísticament, sobretot pel model de columna, l’escala podria datar del segle XVII ja que en el segle XVIII la decoració helicoïdal o estriada és més infreqüent, encara que n’hi ha exemples.

 

La protecció de la Teulera

El maig de 1991 i per raó dels rumors sobre un enderrocament proper, ARCA sol·licità a la Comissió del Centre Històric i Catalogació de l’Ajuntament de Palma la inclusió de la Teulera en el Catàleg d’edificis protegits. La dita Comissió, en sessió celebrada el 15 de maig del mateix any, i davant el dubte sobre si el dit immoble gaudia de la condició de BIC (per tenir torre de defensa), acordà sol·licitar informació legal a la conselleria de Cultura, i, en el seu cas, iniciar els tràmits per a la catalogació.

A partir d’aquesta data l’expedient quedà paralitzat.



Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 14:04
 
Joomla Templates by Joomlashack