La Teulera - Descripció PDF Imprimeix Correu electrònic
Índex d'article
La Teulera
Localització
Notes històriques
Descripció
Destrucció de la Teulera
Galeria
Totes les pàgines

De les més de 70 possessions que Arthur Byne i Mildred Stapley visitaren en el viatge que feren a Mallorca a la dècada de 1920, la Teulera fou una de les nou cases que mereixeren esser descrites per Stapley a la introducció del llibre Majorcan Houses and Gardens (1928), a l’apartat de «Breus notes sobre alguns dels exemples reproduïts», per la qual cosa deduïm que per als autors es tractava d’un conjunt extraordinari, descrit amb aquestes paraules:

 

«La Teulera, com es denomina el predi a Mallorca, significa les tuileries. Fins no fa gaire, fou la casa de camp dels marquesos de la Fontsanta; es troba emplaçada a uns cinc quilòmetres al sud-oest de Palma, a la carretera que condueix de Son Alegre a Calvià. Construïda sobre una eminència tan suau que qui hi camina a peu a penes se n’adona que puja, posseeix unes vistes incomparables: Palma, la catedral, el port i la badia, el castell de Bellver i tota la cadena muntanyosa de l’illa. De la font miraculosa que es trobà a la finca dels Conrado, llinatge d’origen genovès, en prengué el títol de Fontsanta. Hi havia molts productes utilitaris, com ara la pedrera que subministrà pedra per a alguna de les cases de Palma, i l’excel·lent argila que encara s’usa per a la fabricació de rajoles.

»La casa és, en part, de finals del segle XV, contemporània de Son Alegre; les torres d’ambdues construccions semblen esser obra d’un mateix grup de constructors. A mesura que hom hi arriba des de la carretera, la Teulera en desplega tot l’encant pintoresc. Una torre, amb torreta per a l’escala, i un rellotge de sol n’ofereixen els motius principals; a darrere, s’hi ha afegit una ala que dóna varietat a la composició. Quant al color, s’hi empra un arrebossat blanquinós amb una franja de color vermell salmó en el basament, pedres negrenques i finestrons verds. El rellotge de sol es dibuixa amb profunds esgrafiats farcits de negre i està coronat amb l’anagrama IHS; duu, a més a més, la data de 1798, però la casa és molt anterior. A l’altre rellotge de sol, que guaita a la clastra, la data està completament esborrada.

»La clastra crida l’atenció per la seva encantadora irregularitat, accentuada per l’aèria torre. L’element principal està constituït per l’escala mural que condueix a les habitacions del senyor, i el seu replà es recolza en una columna de pedra de secció espiral, com les de la Llonja. Des de la part baixa de l’escala, un passatge angost i voltat, a l’esquerra del qual s’obre la capella, mena al jardí. Les habitacions del senyor tenen vista al jardí, però la llarga façana, amb espaiades finestres, no té particular interès. El jardí mateix, una mica abandonat ara, és encantador, i té la rotonda usual amb bancs de pedra i taula per a la xocolata del capvespre, així com un mirador que té vista a la vall, i un graciós bosquet de pins.»



Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 14:04
 
Joomla Templates by Joomlashack