El Corb Marí - Notes històriques PDF Imprimeix Correu electrònic
Índex d'article
El Corb Marí
Localització
Notes històriques
Galeria
Totes les pàgines

A mitjan segle XVIII, el rei inicià l’establiment de bona part dels terrenys que posseïa a la costa de ponent de la ciutat, on s’edificaren les primeres cases d’estiueig de què es té constància. Sorgiren així els nuclis del Terreno, Portopí i el Corb Marí, que prengué el seu nom d’un escull que hi havia davant la caleta del Mal Pas.

El 5 de juny de 1785, Miguel Jiménez Navarro, intendent general de l’exèrcit i regne de Mallorca, establí a Antoni Barceló Jaume una peça de terra d’una quarterada, on edificà una casa, amb l’obligació de prestar cada any al rei un cens alodial de 6 sous, segons instrument atorgat davant Damià Seguí, escrivà de Cartes Reials (RP6, 5.004, 1a).

Antoni Barceló Jaume fou cavaller de l’orde de Carles III i brigadier dels Exèrcits Nacionals. Era fill d’Antoni Barceló i Pont de la Terra (1717-1797), Capità Antoni, tinent general de l’Armada Reial, i de Francina Jaume Sales (†1785). Es casà amb Joana Brondo i Manent, amb qui tengué quatre fills: Antoni (†1807), Francina (†1872), Joan (1797-1875) i Antonina Barceló Brondo (1802-1883). Morí el 17 de maig de 1813, amb testament que havia ordenat el 6 de maig de 1794 davant el notari de la ciutat Marc Joaquim Rosselló, en què nomenà hereva universal propietària la seva esposa (íd.).

Segons l’Apeo, de 1818, el Corb Marí era de Joan Barceló i Brondo, tenia casa i corral i era valorat en 300 lliures (ARM, D-1530, f. 157).

La Relación de todos los predios, huertos y fuentes pertenecientes a esta ciudad y su termino, de 1845, informa que n’era propietari Joan Barceló i Brondo. Tenia casa i corral i feia 8 lliures de crèdit líquid (AMP, FP-936/2).

Joana Brondo i Manent morí sense testar a Palma el 10 de febrer de 1850. Amb sentència de 16 de setembre de 1884 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Seu, davant l’escrivà Sebastià Gasà, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills vius: Francina, Joan i Antonina Barceló Brondo (RP6, 5.004, 1a).

Francina Barceló Brondo morí fadrina a Palma el 24 d’agost de 1872, a l’edat de 79 anys, amb testament que havia ordenat el 19 anterior davant el notari de la ciutat Joaquim Pujol, en què nomenà hereu usufructuari el seu germà Joan i propietaris, els establiments de beneficència de la ciutat. Nomenà marmessor Antoni Rosselló Danús, procurador (íd.).

Joan Barceló Brondo també morí fadrí a Palma el 25 d’agost de 1875, a l’edat de 74 anys, amb testament que havia ordenat el 27 de maig de 1874 davant el notari de la ciutat Miquel Ponç Barrutia, en què, després de declarar mancar d’hereus forçosos, nomenava hereva universal propietària la seva germana Antonina si es curava de la demència que patia en el moment de disposar el testament. Si no era així -com finalment ocorregué-, nomenava hereva la seva ànima i per ella a Déu Nostre Senyor. Nomenà marmessors Ignasi Vic Mesquida (†1883), prevere, i Antoni Rosselló Danús (a qui deixà la casa del carrer d’en Sales, número 28) (íd., 2a).

Antonina Barceló Brondo morí fadrina i sense testar a Palma el 31 de maig de 1883, en estat de demència. Amb sentència dictada el 5 de novembre de 1883 per José de Sandoval, jutge de primera instància del districte de la Llonja, escrivania d’Antoni Rosselló, en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves cosines Antonina, Concepció i Josepa Brondo Montserrat, les quals inscrigueren al seu favor la tercera part indivisa que corresponia a la testadora sobre el Corb Marí. Aleshores, confrontava, al nord, amb terres de Magdalena Fortuny; al sud, amb terres de Gaietà Socies; a l’est, amb la mar, i, a l’oest, amb la carretera d’Andratx. Tenia una superfície d’una quarterada, amb casa, i era valorat en 15.000 pessetes. Feia un cens alodial de 6 sous anuals el 5 de juny a Sa Majestat (íd.: 1a, 3a).

Amb escriptura de 21 de maig de 1884 autoritzada pel notari de la ciutat Miquel Ignasi Font Muntaner, Antoni Rosselló Danús, com a marmessor de Joan Barceló Brondo, d’una banda, i les germanes Brondo Montserrat, de l’altra, arribaren un acord mitjançant el qual Rosselló els atorgava ple domini sobre les possessions de les Conques i de la Campaneta i ell, en el concepte referit, es quedava amb la resta de béns, inclosos els procedents dels fideïcomisos fundats per Antoni Barceló i Pont de la Terra (1784) i per Joan Jaume Balaguer (1763), avi i besavi, respectivament, de Joan Barceló Brondo. D’aquesta manera, Antoni Rosselló quedà com a propietari únic del Corb Marí (íd., 4a).

El 19 de gener de 1886, Antoni Rosselló Danús vengué el Corb Marí a Faust Gual de Torrella i Doms, per preu ajornat de 15.000 pessetes, segons resulta de l’escriptura autoritzada pel notari de la ciutat Joan Planes (íd., 5a).

Faust Gual de Torrella i Doms morí a Palma el 3 de desembre de 1895, amb testament que havia ordenat el 13 d’abril de 1894 davant el notari de la ciutat Miquel Ignasi Font Muntaner, en què nomenà la seva esposa, Antonina Gual i de Sales, hereva usufructuària i el seu fill Joaquim, usufructuari i propietari. Entre altres béns, llegà al seu fill Pere la meitat del Corb Marí situada a migjorn. Amb escriptura atorgada el 4 de desembre de 1896 davant el notari Josep Socies Gradolí, Joaquim Gual de Torrella i Gual acceptà l’herència i procedí a la descripció de béns, entre els quals hi havia el Corb Marí, altres quatre propietats i 18 censos (íd., 7a).

El 2 d’abril de 1929, Joaquim Gual de Torrella i Gual vengué una porció de 751,64 m2, amb cases, per preu de 6.000 pessetes, a Luisa Benítez de Ávila Johns, veïnada de Pittgsburgh (Pennsylvania, EUA), casada amb Bertran Galbraith, i els 2.473,36 m2 restants, a Josep i a Francesc Ballester Rul·lan, segons resulta de l’escriptura autoritzada pel notari de la ciutat Pere Alcover Maspons (RP6, 11.529, 1a).

Luisa Benítez de Ávila fou denunciada per sa mare, Mary Johns, per incomplir l’obligació que havia contret amb ella. Resulta que mentre la senyora Johns vivia a Cleveland (EUA), la seva filla viatjà a Palma amb el seu espòs per tal d’adquirir el Corb Marí i la convidà a traslladar-s’hi. Mary Johns acceptà la invitació i donà 1.000 dòlars al matrimoni per cobrir despeses de compra i construcció de la propietat. S’acordà que, com a compensació, Mary Johns habitaria la casa i el jardí del Corb Marí amb totes les comoditats. De fet, fins poc abans de la denúncia, tots tres havien compartit taula. Emperò, de cop i volta, Luisa i el seu espòs començaren a posar tota casta de traves a la senyora Johns perquè pogués accedir lliurement per la casa, barrant-li el pas a algunes dependències. De més a més, se li servia el menjar -que era escàs i de baixa qualitat- a part i era objecte de maltractaments per part del personal al servei dels Galbraith. El jutge acceptà la demanda i obligà la propietària a complir l’acord contret amb sa mare (íd., A).

El 29 de desembre de 1972, Luisa Benítez de Ávila Johns, aleshores casada amb José Luis Ochoa de Olza Barrera i amb residència a Madrid, vengué el Corb Marí, per preu de 600.000 pessetes, a l’industrial Joan Martorell Pons (25%) i al comerciant Antoni Moyà Nicolau (75%), segons resulta de l’escriptura autoritzada pel notari de la ciutat Luis Valentín Chacártegui y Sáenz de Tejada. Tenia casa i altres dependències i una superfície de 1.771,5 m2, segons un recent midament. Confrontava, al nord, amb la propietat del senyor Cavaller; al sud, amb la propietat de Josep i Francesc Ballester Rul·lan; a l’est, amb la vorera de la mar, i, a l’oest, amb la carretera d’Andratx, aleshores avinguda de Calvo Sotelo, on tenia tres portals amb els números 351, 353 i 355 (RP6, 22.358-III, 1a).

Amb escriptura de 26 de febrer de 1985 autoritzada pel notari de la ciutat Rafael Gil Mendoza, Joan Martorell Pons i Antoni Moyà Nicolau vengueren el Corb Marí a les entitats Parc Residencial Can Barbarà SA (91%) i Inversions i Edificacions Barberà SA (9%), domiciliades a Madrid i representades, respectivament, pels seus administradors generals solidaris, Mateu Tomàs Trias, arquitecte tècnic, i José Luis Lasa Sarrià, aparellador, per preu ajornat de 40.000.000 de pessetes. Aleshores, la propietat comptava amb casa en estat ruïnós i confrontava, al nord, amb la propietat del senyor Cavaller; al sud, amb la de Josep i Francesc Ballester Rul·lan, aleshores Villa Dragan, propietat de Iosif Constantin Dragan; a l’est, amb la mar, i, a l’oest, amb el carrer de Joan Miró. Sobre el solar es construí un edifici amb soterrani i set plantes denominat Corb Marí, amb entrada pel número 139 del carrer de Joan Miró (RP6, 9.740-VII, 1a).



Darrera actualització de dissabte, 9 de novembre de 2013 10:40
 
Joomla Templates by Joomlashack