Bunyolí - Descripció PDF Imprimeix Correu electrònic
Índex d'article
Bunyolí
Localització
Notes històriques
Descripció
Galeria
Totes les pàgines

Les cases de Bunyolí conformen un gran casal, amb capella i tafona. Hi arribam per un camí flanquejat per enormes eucaliptus. Abans d’entrar a la clastra pel portal forà, hi ha, a mà dreta, l’antiga garrovera, avui emprada com a sestador, i una antiga vaqueria. El portal forà és d’arc rodó adovellat, rematat per merlets que coronen el mur que tanca la clastra exempta. La clastra s’obre a migjorn, i constitueix una àmplia miranda; té un brollador italianitzant, de planta octogonal, més a prop de la façana, i un coll de cisterna de secció octogonal, més a migjorn; mostra un ferro coronat per la tau de sant Antoni, pràcticament idèntic al de Son Vida, que també fou del marquès de la Torre. La façana de les cases dels senyors, a la dreta de la clastra, des del portal forà, té un impressionant alçat de cinc plantes, amb un portal d’arc rebaixat coronat per un escut. L’escut, amb una bella cartel·la barroca, mostra els quarters corresponents a Boixadors, Rocabertí, Burgues i Pacs, amb el vincle o fideïcomís de Pinós en el centre. L’escut té la corona comtal, i, a la part inferior, hi consta la data de 1698.

El portal de la façana s’obre a un vestíbul amb una escala que condueix al primer pis, amb entrada per un portal de llinda i enteixinat de fusta. Als laterals de la façana, s’hi obren sengles portasses d’arc escarser: les antigues cavallerisses; just abans, hi ha una sala amb coberta d’aresta i columna central. Damunt el portal i l’escut, hi ha un balcó. A la part superior, el porxo se situa damunt una línia d’imposta i mostra cinc finestrons apaïsats.

Per l’escala del vestíbul arribam directament a la sala bona, coberta amb un enteixinat de fusta i moblada —en part— per Àngel Juncosa. Està decorada amb retrats familiars, olis religiosos i un mapa de Mallorca del cardenal Despuig, entre d’altres. A mà dreta, accedim a diverses habitacions i a un bany amb una banyera de marbre vermellós fet d’una sola peça, extret de la pedrera de la possessió. Per unes escales, també a la dreta de la sala, accedim al segon pis i al porxo. Al replà entre el primer i el segon tram d’escala, hi ha un quadre original amb una forma un poc peculiar, que antigament es trobava penjat del sòtil de Can Ques, al carrer de Sant Miquel —actualment (2009) ocupat per la cafeteria Cappuccino—, però la humitat l’estava fent malbé i se l’endugué a Bunyolí. A l’esquerra de la sala, hi ha diversos habitacles, entre els quals trobam la cuina, amb les típiques olles d’aram i una pica de pedra d’una peça.

Davant el portal forà, un portal de llinda amb la data de 1734 comunica amb la tafona; és una estança de grans dimensions, ja que conserva encara les quatre premses de biga; les dues de l’esquerra es troben davall una cotxeria de construcció més recent. Al fons de la tafona, hi ha dos graners, amb arc de mig punt. A ponent de la tafona, una interessant síquia condueix l’aigua al trull de la tafona, que era mogut per energia hidràulica. La casa dels amos es troba a l’esquerra de la clastra, amb entrada per un gran portal de llinda, a l’interior de la qual encara es conserva, a una espaiosa sala, una llarga taula on dinaven un temps els missatges.

Rere les cases es troba el jardí, que se situa al nivell del primer pis de la casa dels senyors, des d’on s’hi pot accedir. També s’hi arriba per una escala que arranca d’un portal lateral de la tafona, des d’on es contempla un bell tarongerar. La zona enjardinada conserva arbres singulars, entre ells dos ficus centenaris i diversos pins i palmeres, i és travessada per diversos caminois i porxadetes constituïdes per columnes que sostenen bigues, on, antigament, hi havia bancs de fusta que ara es guarden dins la capella perquè no es facin malbé. Al fons del jardí, s’hi aixeca la capella, amb accés des del mateix jardí per un portal d’arc de mig punt, amb guardapols o motllura també de mig punt. Fou reformada a la dècada de 1920 per l’arquitecte Guillem Forteza Pinya (1892-1943), que també reformà la casa dels senyors (AMP, CPE PGOU 1985), i en deixà constància al seu llibre Bodas de plata profesionales del arquitecto Guillermo Forteza (1941), al capítol «Reforma del palacio y capilla de Bunyolí». La capella té el portal major orientat a ponent, amb accés des del camí exterior; és de llinda, amb una rosassa al capdamunt i coronament amb campanar de cadireta. Té quatre contraforts i la coberta és de dues vessants; la seva tipologia recorda les primitives esglésies de repoblació. L’interior mostra coberta de quatre trams de volta d’aresta; les claus de volta mostren dues vegades la lluna dels Pacs, una l’anagrama de Jesús i una el de Maria; el presbiteri ocupa el quart d’aquests trams, alçat amb quatre graons sobre el sòl de la nau; el retaule és de tradició manierista, amb tres carrers; el del centre mostra una pintura de la Mare de Déu, mentre que el de l’esquerra té un llenç de sant Pere i el de la dreta, de sant Pau. A la part posterior, hi ha una sagristieta, amb un full d’oracions en llatí i una pica. Hi ha altres dues piques, una per a cada entrada; la del portal major és curiosa, amb una mà esculpida que la sosté. La capella és encara semipública i, en cas de dir-s’hi missa, el portal major hauria de romandre obert per a la gent que volgués oir-la.

Vora les cases, a migjorn, s’hi alça un molí fariner, que rodava amb l’aigua de la font del Canyar. Un poc més avall del molí hi ha el safareig, que és el més extens d’Establiments, amb unes dimensions de 55 x 25 metres, que representen 1.375 m².

Miquel Salamanca, en un article a la revista d’Establiments, titulada Rutló, ens aporta interessants notes sobre l’expl otació agrícola i el sistema hidràulic de Bunyolí: «La possessió de Bunyolí comptava amb un extens olivar, del qual trobarem algun testimoni, entre marges de cultiu abandonats i que ara són pinar, vora el camí del bosc. La gran majoria d’oliveres, però, foren arrabassades per sembrar altres cultius més productius altre temps, com ara ametlers. Del bosc, se n’aprofitava la llenya per a l’obtenció de carbó. Encara hi podem trobar, per dins l’alzinar, nombrosos rotlles de sitges, barraques de carboner, camins de carro i, fins i tot, un aljub on els carboners es podien proveir d’aigua. No falten tampoc els forns de calç ni els colls de caçador. […] Bunyolí té dues fonts remarcables, la de Comals (avui en dia eixuta) i la de Bunyolí. Però el més interessant és veure com s’aprofitava el cabal de la font del Canyar, situada a la possessió del mateix nom. D’aquesta font, en davallava, mitjançant una canonada, un sobrant que era per a la possessió de Bunyolí. La que no utilitzava Bunyolí davallava cap a Son Gual, Can Beia, Can Pancuit, Son Vent, Son Anglada i Ca l’Ardiaca, [...] Sincerament, no queda més que treure’s el capell davant l’aprofitament racional d’un recurs tan escàs a la nostra terra com és l’aigua. […] El 1917, la finca va passar a mans de D. Antoni Ques. Aquest senyor és el responsable del marjament de la finca i l’empedregament dels torrents, obra del mestre marger Gorrió, un esporlerí que cobrava per aquell llavors 1 pesseta el metre (si aixecàs el cap!)».

L’Arxiu del Regne de Mallorca conserva un detallat i artístic plànol de la finca de Bunyolí, en pergamí i grafiat amb policromia. Fou aixecat per l’arquitecte Jaume Blanquer i data de l’any 1633. Apareix presidit per l’escut del comte de Savallà, quarterat amb les armes dels Boixadors, Pacs, Pacs i Rocabertí.

L’encapçalament diu: «Descripció de la Heretat y Baronia de Buñyolí y dels Alous y Delmaris de la dita Baronia, del Egregi compte de Çavellà, fet per orde del D. Rafel Ribelles, Procurador General de la Egrègia Señora Dona Isabel de Boxados y Rocabertí, comptesa de Çavellà. Per Iaume Blanquer, Architecto de Mall., en lo any de 1633.»

Una nota sobre l’escala geogràfica diu: «Escala de la transcripció. Cada trast són 50 canes.»

Conté els topònims següents, amb la corresponent numeració: «1 La Iglésia. 2 La casa y hort. 3 Galiana. 4 Comals. 5 Moscaroles. 6 Son Trias. 7 La Riera. 8 La font Gran. 9 La font de la Olivera. 10 La Torrentera. 11 La calsada de la sèquia nova. 12 La bassa Nova. 13 Los dos molins. 14 La Fonteta. 15 La font d’en Amet. 16 La font de Comals. 17 La font dels Barracots. 18 La font del Sort. 19 La font de Son Trias. 20 La Brúxula. 21 Coll de Puigpuñent. 22 Pi de la Creu. 23 Lo Porrasset. 24 La creu del Claper. 25 Puig del Arissó. 26 Camí dels Ferrans. 27 Las rotas d’en Bosch. 28 El Colomer. 29 Peñyal de la Miloca. 30 Camí de Ciutat. Alous y delmaris: 31 Poca Ferina. 32 Son Roca. 33 Son Pizà. 34 Son Balaguer de la Campaneta. 35 Son Balaguer del Recó. 36 Son Nadal. 37 Son Vich. 38 Son Cotoner d’Evall. 39 Son Pizà. 40 Sobremunt Primer. 41 Sobremunt Segon. 42 Son Noguera. 43 Son Puig. 44 Son Salas. 45 Son Gallard. 46 Molí del Cañyar. 47 Rafal d’en Vich» (ARM, Plànol de Bunyolí).



Darrera actualització de dijous, 22 de setembre de 2011 19:03
 
Joomla Templates by Joomlashack