L'Aranjassa - Notes històriques PDF Imprimeix Correu electrònic
Índex d'article
L'Aranjassa
Localització
Notes històriques
Descripció
Galeria
Totes les pàgines

A l’època de dominació àrab, era l’alqueria Alenjassa o Alienjassa Zoboach, situada al prat de Catí. El mes d’agost de 1240, Ramon de Cardona i la seva esposa, Ramona, vengueren la meitat de l’alqueria Alienjassa Zoboach a un tal Eimeric, el qual ja era propietari de l’altra meitat per compra a Arnau Vilarodona (Rosselló Vaquer, 1989: 93).

El 1247, Joan d’Hospital establí a un tal Seva una alqueria i dos horts que tenia a Alanjassa (Rosselló Vaquer, 1989: 93).

Segons Julián García de la Torre, l’alqueria Aranjassa passà a l’orde del Temple poc després de la Con questa: «En data sense confirmar, adquireixen els templers l’alqueria de Sant Martí d’Alanzell [...] Més les alqueries de Mianés, a Porreres, i Aranjassa, a Ciutat» (2007: 58).

El 1252, Ramon de Sabadell i la seva esposa, Maria, juntament amb els seus fills, Bernat i Maria, vengueren a Pere Figuera la meitat de l’alqueria Rul, per preu de 105 sous reials de València, la qual era situada al terme de l’Alanjassa (Rosselló Vaquer, 1989: 95).

El 22 de març de 1312, el papa Climent V proclamà la butlla Vox in excels, per la qual declarava abolit l’orde del Temple. Els béns templers havien de passar a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, però el rei Sanç I de Mallorca volia treure partit del patrimoni dels templers i forçà signar la Concòrdia de 20 d’abril de 1314, celebrada al castell reial de l’Almudaina, entre el rei i els cavallers hospitalers, encapçalats per fra Arnau de Soler. Entre els béns que es quedà la procuració reial, hi havia l’alqueria Aranjassa (García de la Torre, 2007: 84, 95).

El 13 de setembre de 1315, el rei Sanç I de Mallorca declarà el seu afecte a Guillem de Vilanova, bisbe de Mallorca, i li concedí i lliurà, a ell i als seus successors en la mitra de Mallorca, tota l’alqueria denominada l’Aranjassa, amb tots els seus drets, delmes i honors, amb la condició que si es lliurava finalment als hospitalers per haver-se revocat el conveni que el rei tenia amb ells, aleshores el bisbe havia de percebre de l’erari del rei 80 lliures anuals el dia de sant Miquel de setembre (Dameto, Mut i Alemany, 1840-1841: II, 645).

Segons Eulàlia Duran, aquesta donació s’ha d’entendre dins un context molt particular. El rei i el bisbe mantenien diferències respecte a la jurisdicció sobre els territoris de la porció temporal —cedits a la Seu de Mallorca per sufragar-ne la construcció—, ja que el segon pretenia tenir-hi l’alta i baixa jurisdicció, fins que desembocaren en una concòrdia el 1315. Aquesta establia que el bisbe tenia tota la jurisdicció i execució en les causes civils, però el rei es reservava el mer imperi i l’alta jurisdicció. A canvi d’aquest reconeixement, el rei donà al bisbe l’alqueria Aranjassa, situada al pla de Sant Jordi, amb tots els delmes (Duran, 1979: 58-59).

El 1323, per manament de Nicolau Santjust, tresorer reial, els procuradors de Mallorca pagaren 6 lliures, 6 sous i 6 diners a Bernat de Gostemps «per diverses obres que el dit Bernat havia fetes en l’alqueria d’Alenjassa en lo temps que ho procurava per lo senyor rey» (Rosselló Vaquer, 1989: 94).

El 28 de setembre de 1363, el rei Pere el Cerimoniós atorgà, des de Saragossa estant, un privilegi al bisbat de Mallorca pel qual agregava el rafal d’en Cassà a l’alqueria de l’Aranjassa, propietat de la mensa episcopal (ADM, III/1/1).

El 1416, consta que Antoni Puigdorfila, propietari de l’alqueria Masnou, devia al bisbe de Mallorca 77 lliures per les pastures de l’alqueria Aranjassa (Rosselló Vaquer, 1979: 12).

El 1492, el rei Ferran escrivia al procurador reial de Mallorca dient que Bartomeu Caldentei, prevere i mestre en Sagrada Teologia, havia exposat que el rei Pere «alodià e enfranquí una possessió vulgarment dita rafal d’en Cassà, de cert censal alodial que feya a la reyal cort. E aprés aquella axí enfranquida líberament amortitzà e uní amb una altra possessió appel·lada la Alanjassa, pertanyent a la mensa episcopal del dit bisbe de Mallorques ab la condició, emperò, que sobre lo dit rafal fossen per lo dit bisbe carregades trenta lliures o trenta reyals d’or censals e perpetuals e aquells o aquelles assignades a un benefici sacerdotal lo qual lo dit bisbe fos tengut e obligat dins dos mesos fundar e instituir en la Seu de Mallorques» (Rosselló Vaquer, 1989: 94).

Per circumstàncies que desconeixem, l’Aranjassa no apareix documentada als Estims de 1578. Sí que s’hi esmenta, en canvi, el camí l’Aranjassa en diverses ocasions com a referència geogràfica: «Quarter devant la creu de Pedre Marbre, entre lo camí de l’Aranjassa y lo camí de Manacor [...] Quarter entre lo camí de Lucmaior y lo camí de la Aranjassa [...] Quarter entre lo camí de la Aranjassa y de Manacor comensant al bras del torrent de Barbarà [...] Les terres de la Torrassa, de la señora Francina Clapés, del quarter del camí de Manachor al camí de la Aranjassa» (ARM, D-1251: f. 130, 132v, 133, 134).

El 1685, era valorada en 12.200 lliures, segons els Estims d’aquell any; la ressenya diu així: «Ítem, la posessió dita la Aranjassa, del Il·l.m R.m señor bisbe, [valorada en] dotse mil y dos-centas lliuras.» Confrontava amb Son Oliver, del doctor Arcis Santpol; Son Sunyer, de Francesc de Pueyo Sunyer i Joan; Son Santjoan, de Joana Burgues i Santjoan, comtessa de Santa Maria de Formiguera, i les possessions llucmajoreres de Son Garcies de la Mel, Son Garcies de l’Aljub i Son Monjo de la Rota (ARM, D-1253: f. 176, 179v-179).

La revisió dels Estims de 1685 la ressenyen així: «Illa del Palau Episcopal: Il·lustrísim S. Bisbe: poss. dita la Aranjase, entre los camins de Manacor y Llucmajor, or 179» (ARM, D-1258, f. 38).

La possessió comprenia, a més de l’Aranjassa pròpiament dita, diverses pertinences, com ara la Casa Vella (amb garriga, hort i dues sínies), la tanca de l’Argila, la bassa de la Talaia (que feia de partió amb Son Santjoan mitjançant una síquia divisòria), la Vinya i els sementers d’en Cassà, dels Ametlers, dels Tamarells i de les Barraques (els quals, juntament amb la garriga, enrevoltaven les cases de l’Aranjassa i constituïen la major part dels terrenys). La possessió era travessada pel camí de Llucmajor, que separava les cases dels sementers dels Tamarells i de les Barraques, i un bon tros de la part de ponent era negat per les aigües embassades del Prat. Confrontava amb Son Oliver, la Casa Blanca, Son Santjoan, Son Sunyer i Son Garcies.

El 1773, la tenia en arrendament Miquel Duran, per ànnua mercè de 650 lliures. La possessió formava part del districte parroquial de Santa Eulàlia (Juan, 1978: 418).

La possessió apareix documentada al mapa de Mallorca del cardenal Despuig (1784), entre Son Santjoan, la Casa Blanca, Son Oliver, Son Fullana, la Cabana, Son Garcies de la Mel, Son Monjo de la Rota i Son Sunyer.

El Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma, de 1817, recull dades agrícoles de la possessió, amb un total de 600 quarterades i 50.000 lliures de valoració; la ressenya diu així: «Il.mo obispo de esta diócesis. Predio la Arengasa, de 600 cuarteradas: 150 de sembrado, 150 de pastos y 300 de selva. 50.000 libras.» El document també inventaria la cavalleria de l’Aranjassa, valorada en 16.666 lliures (ARM, D-1525, f. 42).

Segons l’Apeo de 1818, en canvi, el bisbat de Mallorca ja se n’havia desprès, tal volta a causa de les disposicions desamortitzadores preses abans del govern del Trienni Liberal (1820-23), i hi apareix documentada a nom de Baltasar Muntaner Bordoi, que la degué obtenir per subhasta pública. Les dades que proporcionen el Cuaderno i l’Apeo difereixen una mica, ja que, segons aquest darrer, l’Aranjassa tenia una superfície de 423 quarterades i era valorada en 52.900 lliures; la ressenya diu així: «D. Baltazar Muntaner. La Arrangasa, en Santa Eulalia. Casa y 3 cuarteradas de huerta de 2ª calidad, 900 libras. 100 cuarteradas de campo de 2ª calidad, 30.000 libras. 200 cuarteradas de campo de 3ª calidad, 20.000 libras. 120 cuarteradas de monte y pastos, 2.000 libras.» Val a dir que, segons aquest document, l’Aranjassa era la sisena possessió millor valorada de Ciutat. Aquest senyor era també propietari de Son Fullana (232 quarterades), valorada en 18.500 lliures, de la qual ja apareix com a propietari al Cuaderno de 1817. Només al terme de Palma, sense comptar les propietats intramurs, tenia un patrimoni valorat en 71.400 lliures (ARM, D-1530, f. 114v).

Baltasar Muntaner Bordoi (1765-1849) fou tinent de voluntaris a la guerra del Francès, comandant de voluntaris reialistes i regidor perpetu de l’Ajuntament de Palma. Amb el seu matrimoni amb Magdalena Socies de Fangar i Serra de Gaieta (1786-1844), la família Muntaner concentrà un notable patrimoni integrat pels fideïcomisos dels Socies de Fangar i dels Bordoi, de Campanet. Comprenia, a Campanet, les possessions de Son Bordoi, Fangar i el rafal i el molí d’aigua de la Cova. A Campos, posseïen les terres del Figueral, Son Fullana i la Torre (GEM, XI, 249).

El 1828, Baltasar Muntaner Bordoi carregà l’Aranjassa al pagament de 320 reials de billó mensuals a favor del seu fill Pere Muntaner i Socies de Fangar mentre servís al cos de Guàrdies de la Reial Persona, segons consta de l’escriptura atorgada, el 4 de juny de 1828, davant el notari Joan Oliver Mascaró (RP1, 377, 1a).

El 1845, l’Aranjassa pertanyia a Rafel Salvà Barceló, de Llucmajor, segons la Relación de todos los predios, huertos y fuentes pertenecientes a esta ciudad y su término. Se situava a la parròquia de Santa Eulàlia. El document informa que, el 1818, era de Baltasar Muntaner i que, el 1845, era de Rafel Salvà, de Llucmajor (AMP, FP-936/2).

Rafel Salvà Barceló es casà amb Isabel Salvà Ponç, amb qui tengué tres fills: Joan, Apol·lònia i Antoni Salvà Salvà. Morí cap a 1859 i l’Aranjassa se l’adjudicà el seu fill Joan. Tres anys abans de la seva mort, el 16 de maig de 1856, havia redimit dos censos, un de 247 lliures mallorquines i un altre de 760, que tenia dret de percebre l’Estat com a procedents del bisbat de Mallorca, una vegada aplicades les lleis de desamortització, segons consta de l’escriptura atorgada per Joan Coll Crespí, jutge en comissió de primera instància i hisenda de Ciutat. En virtut d’aquestes lleis, l’Estat confiscà una porció de gairebé mitja quarterada de l’Aranjassa, que fou venuda (1878) a Ignasi Ferragut Santandreu (RP1, 377: 1a, 12a; RP1, 3.343, 1a-2a).

L’11 de desembre de 1860, Joan Salvà Salvà, de Llucmajor, vengué l’Aranjassa a Antoni Sureda Verd i al seu apoderat, Llorenç Guasp Riera, per preu de 431.833 reials i 92 cèntims, segons consta de l’escriptura atorgada davant el notari de Ciutat Gaietà Socies. En aquella època, l’Aranjassa tenia una extensió d’unes 500 quarterades i confrontava, al nord, amb les Argiles, Son Garcies de la Mel i Son Oliver; a l’est, amb Son Garcies de l’Aljub, Son Monjo i Son Sunyer; al sud, amb Son Sunyer, i, a l’oest, amb Son Santjoan. Era travessada per la carretera de Llucmajor, que xapava la possessió en dues porcions (RP1, 377, 1a).

El 1861, aixecaren un plànol de la possessió, protocol·litzat pel notari de Ciutat Gaietà Socies, com a passa prèvia per iniciar-ne un procés d’establiment. Les vendes començaren aquell mateix any i s’allargaren fins a 1868. L’extensió de les parcel·les oscil·lava, majoritàriament, entre una i quatre quarterades, amb excepcions puntuals de porcions que feien entre set i 17 quarterades. Amb l’adquisició de les peces de terra, hi anava annex el dret de treure del pou del camp dels Ametlers l’aigua necessària per al consum i abeurament del bestiar (íd.).

El 5 de desembre de 1868, Llorenç Guasp Riera, en representació seva i com a apoderat d’Antoni Sureda Verd, vengué el que quedava de l’Aranjassa a Ignasi Ferragut Santandreu, misser ciutadà de 50 anys, per preu de 10.829 escuts, ço és, 8.150 lliures mallorquines, segons consta de l’escriptura atorgada davant el notari de Ciutat Gaietà Socies. Amb la venda, anaven inclosos tots els arreus, estims i mobles existents a la possessió, valorats en 600 escuts. Després de la parcel·lació efectuada entre 1861-68, la possessió havia quedat reduïda a dues sorts. La primera, que constituïa el nucli antic, tenia una extensió de 247 quarterades i 321 destres, era valorada en 10.100 escuts i estava dividida en dues seccions per la carretera de Ciutat a Llucmajor. La secció nord, marcada amb la lletra A en el plànol esmentat abans, comprenia les cases de possessió i confrontava, al nord, amb Son Oliver; a l’est, amb terrenys que foren de l’Aranjassa venuts a Pau Mas; al sud, amb la carretera de Llucmajor, i, a l’oest, amb establits de l’Aranjassa. La secció del costat sud, marcada amb la lletra B en el plànol, confrontava, al nord, amb la carretera de Llucmajor; a l’est, amb els terrenys venuts a Pau Mas i amb altres procedents de Son Garcies de la Mel i Son Monjo; al sud, amb Son Sunyer, i, a l’oest, amb terra de Baltasar Salvà i amb el camí de la Barraca, que anava de la carretera de Llucmajor a la mar. Pel que fa a la segona sort, tenia una extensió de quatre quarterades i 287 destres, era valorada en 129 escuts i confrontava, a l’oest, amb la síquia de desguàs del Prat (íd., 10a).

La quantitat obtenguda amb la venda fou consignada per Llorenç Guasp Riera per extingir el deute que tenia, com a apoderat d’Antoni Sureda Verd, amb Francesc Marià Vilallonga Escalada i el seu fill, Manuel Vilallonga Pérez, hereus de Martí Boneo (íd.).

Ignasi Ferragut Santandreu es casà amb Francisca Pou Bonet (†1896), amb qui tengué tres fills, Guillem, Ignàsia i Francisca Ferragut Pou. Morí dia primer de maig de 1886, amb testament que, mancomunadament amb la seva esposa, havia ordenat el 18 de febrer de 1881 davant el notari de Ciutat Gaietà Socies, en què, entre altres disposicions, nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietaris amb designació de béns, els seus fills. L’herència comprenia, a més de l’Aranjassa, 12 finques més i un cens. Una vegada morta la viuda (1896), els germans Ferragut Pou practicaren la divisió de béns. Com a resultat, l’Aranjassa, entre altres béns, quedà adjudicada a Francisca Ferragut Pou, segons consta de l’escriptura atorgada, el 15 de juny de 1896, davant el notari de Ciutat Josep Socies (íd., 13a-14a).

Francisca Ferragut Pou es casà amb l’arquitecte Joan Guasp Vicenç, amb qui tengué cinc fills: Joan, Ignasi, Lluís —que premorí sa mare—, Josep i Caterina Tomàs Guasp Ferragut. Morí el 29 d’abril de 1922, a l’edat de 66 anys, sense atorgar testament. El procurador Gabriel Martorell, en nom i representació de Joan Guasp Vicenç, acudí al jutjat de primera instància del districte de la Llonja de Ciutat perquè es declarassin hereus legals de la difunta Francisca Ferragut Pou els seus fills. Per sentència dictada el 28 de març de 1923 per Antoni Sereix Núñez, jutge de primera instància del districte de la Llonja, foren declarats hereus ab intestato de la finada Francisca Ferragut Pou els seus quatre fills vius en parts iguals, segons consta de l’escriptura atorgada, el 26 d’abril de 1923, davant el notari de Ciutat Francesc de Paula Massanet (íd., 15a).

En aquella època, la possessió havia quedat reduïda a la primera sort de les dues que la componien, amb una extensió de 247 quarterades i 321 destres, després d’haver venut Ignasi Ferragut la segona, de quatre quarterades i 287 destres, que havia quedat aïllada entre la síquia de desguàs del Prat i diversos establits. La possessió era valorada en 19.500 pessetes (íd., 13a-15a).

Joan Guasp Vicenç (1855-1932) fou un destacat arquitecte mallorquí. Estudià a l’Institut Balear. Entre 1877-83, fou l’arquitecte municipal de Palma. Durant aquesta etapa, traçà l’eixample oest de la capital. El 1883, fou nomenat arquitecte provincial de les Illes Balears, càrrec que deixà d’exercir el 1908. El 1885, fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Palma i, entre 1886-1919, fou l’arquitecte diocesà. Una de les intervencions més importants fou la continuació de les obres de la seu de la Diputació Provincial (avui Consell de Mallorca), iniciades per l’arquitecte Joaquim Pavia el 1882. Des de 1884 i fins a 1908, ocupà el càrrec de director de les obres de la Diputació. Entre 1885-1904, dirigí també les obres de restauració de la Llonja de Palma, on ocupà el càrrec de responsable tècnic i director d’obres. Cal esmentar també la construcció de la capella de la presó de l’Audiència (1894); la reforma de la façana del Teatre Principal, el que suposà la modificació del cos central de la façana (1894); la rehabilitació i ampliació de l’Hospital Provincial de Palma (1886-96); la reestructuració de l’Institut Balear (1899) i els projectes de restauració de l’església de la Sang (1902) i de la clínica psiquiàtrica de Jesús (1906), entre d’altres. Fora de la capital destacà la redacció del projecte d’urbanització dels terrenys del Celler (Sóller), de resultes del qual s’obriren els carrers del Celler, Fortuny, Sant Jaume i Santa Teresa, i es transformà en passeig la plaça dels Estiradors. La redacció del projecte de la Gran Via fou encarregat (1895) a Bartomeu Ferrà, encara que Joan Guasp en féu (1903) un nou pla. També revisà els plànols de la futura església de Sant Miquel de Son Carrió (1899-1907), juntament amb Antoni Gaudí i Joan Rubió. A Santanyí, destacà la construcció de les cases de Son Danusset i l’edifici de la Casa de la Vila, situat a la plaça Major, construït entre 1897-1904, tot i que el 1902 ja s’havia inaugurat. A Andratx, rehabilità (1890-92) l’edifici de l’antiga Cúria i construí (1895) el camí veïnal que unia els nuclis de l’Arracó i Sant Elm. Fou un dels nombrosos mallorquins que assistiren al Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Treballà, juntament amb Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Penya, en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear, concretament en la secció d’«Arquitectura, Pintura y Escultura amb les seves ramificacions». El 28 de novembre de 1932, en sessió ordinària de la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de Balears, a petició dels seus membres es dedicà un sentit record en la memòria de l’arquitecte Joan Guasp Vicenç, que durant molts anys representà en aquella comissió l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, a la qual pertanyia (Vibot, 2007: 156).

Mitjançant escriptura atorgada el 20 de maig de 1933 davant el notari de Ciutat Josep Socies Gradolí, els germans Joan, Ignasi, Josep i Caterina Tomàs Guasp Ferragut procediren a la divisió dels béns que posseïen per indivís, entre els quals figurava l’Aranjassa, valorada en 70.000 pessetes, que fou adjudicada als germans Josep i a Caterina Tomàs per indivís i en parts iguals (RP1, 377, 16a). En aquelles saons, tenia arrendada l’Aranjassa l’amo n’Antoni Bennàssar Oliver.

El 10 de gener de 1940, Caterina Tomàs Guasp Ferragut vengué la seva meitat indivisa de l’Aranjassa al seu germà Josep, segons consta de l’escriptura de compravenda atorgada davant el notari de Ciutat Germán Chacártegui y Sáenz de Tejada (íd., 17a).

El 1941, Josep Guasp Ferragut començà un nou procés de parcel·lació, que donà origen al barri de l’Aranjassa, amb la venda de parcel·les que oscil·laven, majoritàriament, entre 200 i 1.000 m², on s’aixecaren sobretot habitatges unifamiliars. L’octubre i el desembre de 1941, Josep Guasp cedí sengles solars de 600 i 495 m², respectivament, a la Congregació de Filles de la Misericòrdia Terciàries de Sant Francesc d’Assís, on bastí el convent que, des de 1994, és ocupat per l’Associació de la Tercera Edat Sant Isidre (íd., 1a).

Dos anys abans, l’11 de novembre de 1939, havia cedit un solar de 1.200 m² al bisbat de Mallorca per a l’edificació d’un oratori al llogaret de l’Aranjassa, segons consta a un document privat signat per Josep Guasp; Josep Claverol Fenosa, president de la junta parroquial d’Acció Catòlica; l’amo n’Antoni Bennàssar Oliver de l’Aranjassa i el capellà ecònom de la parròquia de Sant Jordi, ja que fins a la dècada de 1960 tant l’Aranjassa com la Casa Blanca pertanyien a la seva demarcació. La donació es féu «con ocasión de celebrar el Excmo. y Rdmo. Sr. Arzobispo-Obispo de esta Diócesis [Josep Miralles Sbert] sus Bodas de Plata Episcopales [...]» i en virtut de l’acord verbal a què arribaren el bisbe i Josep Guasp «con ocasión de haber apadrinado el donante una confirmación en esta Iglesia Parroquial el 14 de mayo de 1932». No s’aixecà escriptura pública fins al 21 de maig de 1969, davant el notari de Ciutat Germán Chacártegui y Sáenz de Tejada, segons la qual Josep Guasp Ferragut feia donació a la Mitra Diocesana de Mallorca d’aquest solar amb la condició que s’hi construís l’església parroquial de Sant Isidre. No obstant això, a petició de l’associació de veïnats de l’Aranjassa, que demanava que al solar parroquial es creàs un parc infantil i una zona d’esplai, l’església no fou finalment construïda i, al seu lloc, es féu (1991) l’única plaça amb què compta el llogaret, dedicada a Josep Guasp Ferragut.

El procés urbanitzador iniciat el 1941 durà de forma continuada fins al 1951, quan s’interrompé, per esser reiniciat novament el 1960 fins a la dècada de 1970. Primer s’urbanitzà la part situada al nord de la carretera de Ciutat a Llucmajor i després, la part sud. Més endavant, s’hi ha continuat construint de forma puntual, sobretot habitatges plurifamiliars (íd.).

Josep Guasp Ferragut es casà (1932) amb Concepció Pou González-Moro (†1955), amb qui tengué tres fills: Juan María, Alonso i Concepción Guasp Pou. Morí testat el 1978. Mitjançant escriptura de 2 de novembre de 1979 davant el notari de Ciutat Florencio Villanueva, els germans Juan María, Alonso i Concepción Guasp Pou procediren a la divisió dels béns, entre els quals figurava l’Aranjassa, de 251 quarterades i 180 destres, que fou adjudicada de la següent manera: 109 quarterades i 336 destres, en dues parcel·les, a Juan María; 58 quarterades i 40 destres, en quatre parcel·les, a Alonso, i les restants 83 quarterades i 204 destres, amb les cases antigues, a Concepción (RP1, 35.939, 1a).

Juan María Guasp Pou morí fadrí ab intestato a l’edat de 63 anys.

El 2009, el nucli antic de l’Aranjassa encara pertanyia a Concepción Guasp Pou, però havia quedat reduït a 36 quarterades i 260 destres després de la segregació de vuit parcel·les —d’uns 40.000 m² cadascuna— efectuada el 1996. Confrontava aquest nucli antic, al nord, amb Son Oliver; al sud, amb la carretera de Ciutat a Llucmajor; a l’est, amb terres adjudicades a Alonso Guasp Pou, i, a l’oest, amb porcions de Juan María i Alonso Guasp Pou (RP1, 35.942, 1a).

Segons ens contà Concepción Guasp Pou, l’explotació agropecuària desaparegué de forma definitiva cap a 1995, any en què se n’anaren els darrers posaders, que estaven sotsarrendats, al seu torn, per un home que tenia arrendades les pastures de l’Aranjassa i d’altres finques dels voltants. Abans de l’arribada d’aquests pagesos, hi havia una vertadera explotació agrícola i ramadera, amb vaqueria i un hort d’unes 12 quarterades que creà son pare, Josep Guasp Ferragut. Hi havia un extens figueral que anava de les cases fins al barri. La possessió té unes grans reserves aqüíferes al subsòl.

Les cases de possessió estan (2009) deshabitades. A part de les cases principals, la possessió compta amb tres casetes més, escampades pels diversos sementers, on s’allotjaven antigament missatges, jornalers i collidores. Una d’elles fou profundament reformada i ampliada, envoltada d’un ben cuidat jardí que s’estén fins a l’antiga era, coberta de gespa, i és on, actualment, hi viu la propietària amb el seu espòs, Joan Quadreny Feliu. A la família li hauria agradat donar una sortida digna a les cases antigues, transformant-les en restaurant o agroturisme, però l’elevat cost d’una operació d’aquestes característiques els ha frenat tota iniciativa.

La propietària conserva en excel·lents condicions un detallat mapa de la possessió, titulat Mapa del Aranjasa. No està datat, però el fet que estigui redactat en català pot ser indicatiu de la seva antiguitat (anterior al segle XVIII). Conté els topònims següents, amb la corresponent numeració: «1. Aranjasa. 2. Casa Vella. 3. Hort. 4. Sínias. 5. Garriga. 6. Tanca de la Argila. 7. Prat. 8. Paret fins al camí. 9. Fita. 10. Basa de la Atalaya. 11. Síquia divisòria. 12. Viña. 13. Samanter d’en Casà. 14. Samâter dels Amal·lers. 15. Samanter dels Tamarells. 16. Samanter de las Barracas. 17. Garriga. 18. Paret divisòria de Son Oliver. 19. Paret divis.a de Son Garcias. 20. Camí de Llummayor. 21. Son Oliver. 22. La Casa Blanca. 23. Prat de Son Suñer.»



Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 13:47
 
Joomla Templates by Joomlashack