Son Ametler - Notes històriques PDF Imprimeix Correu electrònic
Índex d'article
Son Ametler
Localització
Notes històriques
Descripció
Galeria
Totes les pàgines

La possessió de Son Ametler, documentada ja en el Llibre del Repartiment de Mallorca (1232), s’estenia pels termes de Ciutat i de Marratxí. Formà part de la porció que correspongué al noble Nunó Sanç, comte del Rosselló, tot i que la part situada dins Marratxí, amb les seves pertinences, estava subjecta a la cúria del Pariatge, és a dir, que eren territoris sotmesos a la jurisdicció del bisbe de Barcelona i del rei de Mallorca. Un terç de la possessió era tengut en alou del rei, pel que feia a la porció que havia estat del noble Nunó Sanç; una altra tercera part, en porció i jurisdicció de l’Església, sots alou i directe domini del bisbe i del capítol de la Seu, i, finalment, un terç en alou propi. Les seves terres es proveïen d’aigua de les fonts de Mestre Pere i d’en Baster, a través de la síquia de na Cerdana.

Segons Joan Baptista Ensenyat Pujol, el nucli antic de l’alqueria de Son Ametler era situat dins el terme de Ciutat, a la part dreta del camí anant de Palma a Inca, abans d’arribar al torrent Gros o del Pont d’Inca —que divideix els termes de Ciutat i de Marratxí—, i comprenia els rafals denominats el Pinaret, Son Bonet, Son Revivat, Cal Capità Massa, Son Cunill, Son Llebre, Can Vador, Son Alegre i Son Blanc (Ensenyat, 1983: 252-253). L’historiador i prevere andritxol (1849-1923) suggereix la hipòtesi que les dues possessions denominades Son Ametler, una a Ciutat i l’altra a Marratxí, a no gaire distància, eren abans la mateixa propietat, amb el nucli antic situat sobre les cases ciutadanes de Son Ametler.

L’investigador Biel Massot i Muntaner proposa la mateixa idea, segons la qual Son Ametler, inicialment, era una vasta possessió que s’estenia pels termes de Ciutat i de Marratxí, però amb les cases dins Palma. Les seves terres ocupaven bona part del que avui en dia és el Viver i tot el Pont d’Inca i el Pla de na Tesa, arribant fins al cementeri de Bon Sossec. Fruit del procés d’establiment que patí la possessió al llarg dels segles, aparegueren nous rafals que prengueren la denominació dels nous propietaris, com ara Cal Capità Massa.1 Una altra propietat que en resultà fou Son Ametleret, dins el terme de Marratxí, coneguda en l’actualitat amb el nom de Son Ametler Vell (2002: 71).

A mitjan segle XV, la possessió fou adquirida per la família Gual. Paral·lelament, el 1479, Pere Gual adquirí en subhasta unes terres al pla de Sant Jordi —conegudes més endavant amb el nom de Son Gual— que eren del rei i del bisbe de Barcelona i, per tant, estaven subjectes a la cúria del Pariatge.

El 1561, Pere Gual Sureda, casat (1551) amb Cília de Quint i Moix, vengué Son Ametler, per preu de 3.417 lliures, a Elionor Armadans, casada amb Joanot de Berard (Jover, 1999: 17, 35).

El 1578, pertanyia a Joan de Berard, segons els Estims d’aquell any; la ressenya diu així: «Rafal dit Son Amal·ler, de don Joan Berard, [valorat en] sinch milia liures.» Confrontava amb el rafal i la cabana de Felip Fuster, el rafal i la vinya del magnífic Pere Antoni de Safortesa, el camí reial d’Inca i el torrent Gros o del Pont d’Inca (ARM, D-1251: f. 136v, 140r, 142r).

El 1600, tenia una extensió de 1.345 quarterades, que s’estenien entre Ciutat i Marratxí. El 1650, emperò, en tenia 1.143 (Jover, 1999: 35).

El 1603, n’era propietari Guillem de Berard, segons consta al Borrador para formar ab més perfecció la rúbrica de los papers y plegamins relatius a la hazienda que fonch del Francesc Gual y Despuig [...] 1752. Aquest document conté els establiments de Son Ametler que féu Guillem de Berard entre 1603-13. Els següents són a partir de 1619, fets per Antoni Gual i Aixaló i la seva esposa, Elionor Burguet i de Berard (ARM, Arxiu Torrella, armaris 1-8).

Després de romandre dues generacions a la casa Berard, passà per llegat testamentari a Elionor Burguet i de Berard, darrera descendent d’aquesta branca de la casa Berard, filla d’Olímpia de Berard i de Pere Joan Burguet. Elionor Burguet aportà Son Ametler al seu matrimoni amb Antoni Gual i Aixaló, renét de Pere Gual Sureda, com a dot matrimonial, i féu hereva la seva filla Caterina Gual i Burguet. Aquesta successió no estigué exempta de problemes. Un llarg procés i dues sentències de la Reial Audiència foren necessàries perquè Caterina Gual en prengués possessió l’any 1656 (Jover, 1999: 17). D’aquesta manera, la finca tornà novament a la família.

Caterina Gual i Burguet era descendent d’una branca dels Gual coneguda amb el sobrenom de la Portella, creada pel referit Pere Gual Sureda. Aquesta branca dels Gual acabà amb Caterina Gual i Burguet, que es casà amb el capità de cavalls Jaume Despuig Caselles (†1699), fill del també capità de la cavalleria mallorquina Miquel Despuig Mir (de la línia dels senyors de Son Puig, anomenats de Can Puig dels Cavalls perquè els primogènits eren capitans de la cavalleria mallorquina) i de Praxedis Caselles Puig, filla i hereva d’un ric mercader. Aquest matrimoni fundà (1670) un fideïcomís pel qual els primogènits de la seva descendència signaran Gual-Despuig i que integrava el feu i la possessió de Canet amb tots els seus molins, drets i terres; les possessions de Son Gual i els seus rafals (el Caragol i l’hostal del Pla); Escorca; Son Aixaló, Son Ametler i les cases del carrer de Sant Jaume a Ciutat. En total, l’extensió de les terres en domini útil fideïcomissades entorn de 1670 era de 3.300 quarterades, i el valor de les rendes anuals era aproximadament de 3.500 lliures. Fora dels béns vinculats restaven la possessió de Son Gual de Pocafarina —herència dels Aixaló— i el patrimoni immobiliari de Jaume Despuig, que estava integrat pel rafal de Son Puig (Ciutat), un conjunt de cases i botigues al barri mercader de Santa Creu i alguns censals (íd.).

L’eixamplament que experimentà el patrimoni de Caterina Gual i Burguet exigí un elevat sacrifici econòmic. Per això, posteriorment a la fundació del fideïcomís, per tal de consolidar econòmicament i jurídicament el latifundi, Caterina Gual i Jaume Despuig realitzaren algunes compres i alienaren tots els béns lliures, és a dir, els no vinculats, que eren la possessió de Son Gual de Pocafarina i el rafal de Son Puig (Son Pisà) (íd.: 17, 31-32).

El 1652, apareix documentat un establiment de Son Ametler denominat Son Martorell o Son Ametler dels Martorell, que confrontava amb el camí d’Inca i el torrent Gros i pertanyia a Praxedis Martorell, de la família de la qual prengué el nom (GEM, X, 298).

El 1663, Caterina Gual i Jaume Despuig establiren a l’honor Tomàs Nicolau, mercader de Mallorca, 20 quarterades de pertinences «rafalli dicti Son Amarler, situati in termino presentis civitatis Maioricarum, in camino de Incha, tenetur que sub alodio domini regis», segons consta a la Rúbrica de la Ciutat de Rey de 1660 e 1661 y del NNS de 1660 en 1688. La terra confrontava «ex una parte cum dicto camino de Incha, ex alia cum terris rafalli mag.ci Leonardi Çafortessa», d’altra amb terres de l’adquirent, el dit Nicolau, i d’altra amb el camí sender dit dels Moliners (ARM, ECR-615, f. 228).

El 1670, Caterina Gual i Burguet, hereva del fideïcomís disposat pel noble Guillem de Berard, reclamà al notari Jaume Gibert, propietari de Son Gibert, el rafal de Son Pericàs, que era pertinença de Son Ametler (GEM, XIII, 76-77).

Fill de Caterina Gual i Burguet i de Jaume Despuig Caselles fou el capità de cavalls Antoni Gual i Despuig (†1727), que figura com a propietari de Son Ametler als Estims de 1685; la ressenya diu així: «Son Amel·ler, de mo. Antoni Gual y Puig, [valorat en] sinch mil y sinch-centas lliuras.» Confrontava amb el rafal de Son Gibert, de Pere Joan Gibert; Son Fortesa, dels hereus de Pere Antoni de Safortesa i Serralta; la cabana de Son Fuster i Son Nicolau, de Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, segon comte de Santa Maria de Formiguera, el camí reial de Ciutat a Inca i el torrent Gros o del Pont d’Inca, que la separava del terme de Marratxí. Segons aquest document, era també propietari, només al terme de Ciutat, de Son Gual (Sant Jordi), l’hostal del Pla, l’Olleria, la meitat del barranc d’en Godó i Son Aixaló (ARM, D-1253: f. 178v, 183v, 185r, 186r-187r, 188v).

El 1700, tenia una extensió de 1.123 quarterades, després de noves segregacions (Jover, 1999: 35).

Antoni Gual i Despuig es casà amb Beatriu Brondo Armengol. Fruit d’aquest matrimoni nasqué Francesc Gual-Despuig i Brondo.

El 1724, el col·legi de Monti-sion mogué plet contra Francesc Gual-Despuig i Brondo pels endarreriments en el pagament d’un censal que tenia sobre Son Ametler. Cal assenyalar que l’heretat dels Gual-Despuig estava carregada amb nombrosos deutes, provocats en gran mesura pel patrimoni que havia acumulat Caterina Gual i Burguet tant per herència com per la interposició de demandes. Anys abans, el 1711, el Sant Ofici, una de les institucions creditores de l’heretat, havia amenaçat amb un nou segrest de les rendes sobre la possessió de Son Ametler. Els censals que gravaven aquesta possessió acumulaven endarreriments per valor de 909 lliures, 10 sous i 3 diners. Les dificultats amb què topà la família Gual-Despuig per fer front a la creixent despesa i el fracàs en els arranjaments financers que havia intentat amb els creditors la dugueren a assajar una altra estratègia, l’establiment a cens o la venda d’una part de les terres ermes dels seus latifundis com un altre intent de trobar una sortida a la crisi financera. S’establí, així, una part important de les garrigues de la possessió de Son Ametler. Entre 1709-1749, foren establertes 872 quarterades de terres, entre garrigues i conradissos, en 26 actes d’establiment, i, el 1726, es vengué la pertinença de Son Ametler dita Son Alegre a Jeroni Ribera Marquès (Cabot, 2002: 99-115; íd.: 32, 37). Això explica com Son Ametler passà de tenir 1.345 quarterades el 1600, 1.143 el 1650 i 1.123 el 1700, a tenir-ne just 251 el 1750.

Els Estims de Marratxí de 1732 documenten Son Ametleret, de Francesc Gual-Despuig, com a propietat independent de Son Ametler de Ciutat; era valorada en 6.000 lliures. Segons Biel Massot, Son Ametleret és el que avui en dia es coneix amb el nom de Son Ametler Vell, de Marratxí, prop del cementeri, on hi ha en l’actualitat (2009) una escola privada. Podem afirmar, doncs, que en aquesta època les dues possessions homònimes ja estaven dividides. De fet, hem trobat un contracte d’arrendament de 1736, aportat per Catalina Martínez i Taberner, en què Francesc Gual-Despuig arrenda a Rafel Jaume, Ferriol, «la mia pos. dita Son Ametler, scituade en lo terma de Marratxí», per la qual cosa, implícitament, ja es distingeix entre Son Ametler de Ciutat i Son Ametler de Marratxí (2000: 262-264).

El 1744, Francesc Gual-Despuig i Brondo empenyorà la renda de Son Ametler, que en aquella època era de 260 lliures anuals, al mercader Antoni Massa, hereu del capità Joan Antoni Massa, en garantia d’un préstec de 4.000 lliures. La possessió estigué empenyorada 26 anys, ja que no fou fins al 1770 quan Joan de Torrella, espòs de la filla de Francesc Gual-Despuig, pogué quitar les 4.000 lliures que devia a Antoni Massa (íd.: 33).

El 1762, Son Ametler apareix documentada a l’Escrivania de Cartes Reials de 1756-62, a nom de Francesc Gual-Despuig i Brondo; la ressenya és aquesta: «[10-08-1762] Possesionis vocato Son Amatler, sitam in termino pntis. Majm. civitatis [...] D. Francisci Gual Dezpuig.» Segons aquest document, Son Raió era pertinença de Son Ametler (ARM, ECR-0574: f. 78v, 357).

Francesc Gual-Despuig i Brondo no tengué descendència masculina, per la qual cosa la branca dels Gual-Despuig s’extingí agnatíciament amb la seva filla Beatriu Gual-Despuig i Descatlar, casada amb el seu cosí Joan de Torrella i Gual-Despuig (1705-1791), amb qui només tengué descendència femenina, Maria Càndida i Caterina Tomàs de Torrella i Gual-Despuig. D’aquesta manera, els fideïcomisos dels Gual-Despuig passaren a la família Torrella, inclosos els vincles de Canet (GEM, IV, 289; GEM, VI, 348).

El 1767, Caterina Ballester, viuda del doctor en ambdós drets Sebastià Ponç i Llebrés, era propietària d’una porció de 135 quarterades de Son Ametler, segons el llibre de capbrevacions del terme de Palma i Marratxí de 1763-93; la ressenya diu així: «[15-07-1767] Da. Cattalina Ballester, va. del dr. en ambos drets Dn. Sebastià Pons y Llabrés [...] predio o refal anomenat Son Amel·ler Vell, de tenor de 135 quarterades, lo qual és situat en el terme de la pnt. ciutat de Palma, en el camí de Inca [...] la restant tercera part en alou de Da. Beatriu Gual y Despuig, muller de Dn. Juan de Torrella [...] Confronta de una part ab terras de la possessió Son Gelebert, de altre ab terras del reverent Mas, pvre., mediant torrent reial, de altre ab terras del dit Rt. Mas; de altre ab terras anomenades Son Bregadí; de altre ab vinya de Son Cunill de Jaume Mas, ciutedà, de altre ab terras ditas la Viña de Antoni Fluxà [...] de altre ab terras [que foren] del Col·legi de la Compañia de esta ciutat» (ARM, ECR-1122, f. 27). Sebastià Ponç i Llebrés havia estat també propietari dels rafals contigus de Son Morro i de Son Perelló, situats entre els camins de Manacor i de Sineu (vegeu Son Morro).

Sembla que aquesta porció descrita anteriorment era el nucli antic de Son Ametler dins el terme de Ciutat. Pel que fa a la part de possessió que quedava a l’altra banda del torrent, dins el terme de Marratxí, continuà en mans dels hereus del fideïcomís dels Gual-Despuig.

El 1767, apareix documentada una altra porció d’antiga pertinença de Son Ametler, de 33 quarterades i mitja, propietat de les germanes Joana i Elisabet Fàbregues, segons consta al llibre de capbrevacions del terme de Palma i Marratxí de 1763-93 i a una acta del notari Marc Joaquim Rosselló, amb data de 10 de setembre de 1784. És interessant veure com el protocol notarial parla de Son Ametler com una possessió que era situada als termes de Ciutat i de Marratxí: «[...] rafal de tenor de trenta y tres qdas. y mitja òlim de pertinèncias [...] del predio Son Amel·ler, situat en los termes de la present ciutat y de la parròquia de Marratxí […]» (íd.: f. 46v; ARM, Prot. R-1163, f. 47).

Son Ametler apareix documentada al mapa de Mallorca del cardenal Despuig (1784), tant al terme de Ciutat com al de Marratxí. La ciutadana, que hi apareix amb la grafia «Son Ametler», era situada entre Son Gibert, el Rafal, Son Fortesa, Son Fuster, l’hostal de la Creu, l’hostal del Pont d’Inca, el torrent Gros i el terme de Marratxí. La marratxinera, documentada amb la grafia «Son Amal·ler», era situada entre Son Blanc, Sant Marçal, Pòrtol, Son Alegre i Cal Capità Massa.

El 1793, el nucli primitiu de Son Ametler pertanyia a Antoni de Togores i Nét, segons consta al llibre de Reial Patrimoni de l’Escrivania de la Reial Capbrevació (1793-1833), a unes confrontes de Son Montserrat (ARM, ERC-1123, f. 10). Era fill d’Antoni de Togores i d’Onòfria Nét, un matrimoni que, segons expliquen Just Hernández i Tomàs Vibot a Son Nét. Història, senyoriu i territori d’un latifundi de Tramuntana, «fo a disgust de tots los parents d’una i altra part, pues don Toni és germà segon i no té res» (2004: 31). Antoni de Togores i Nét estava casat amb Joana Sanglada i Rossinyol, filla de Mateu Sanglada Julià Fortuny i Garriga, amb la mort del qual (1761) s’acabà aquesta branca dels Sanglada i l’herència passà als Togores (GEM, XV, 107).

El 1801, Antoni de Togores i Nét vengué Son Ametler al ric comerciant xueta Bartomeu Valentí Fortesa, Moixina, conegut liberal aurorista que donà el famós dinar de la Rambla a més de 4.000 persones per celebrar la Constitució de Cadis (1812) (Font Poquet, 2007: 99-100; Mascaró, 1967: IV, 1.624; Valero, 2005: 147).

El 1817, tenia una extensió de 48 quarterades, segons el Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma; la ressenya diu així: «Dn. Bartt. Valentí Forteza. Predio Son Almeler [sic], de 48 cuarteradas: 28 de sembrado, 7 de viña y 13 de pastos con almendros. 16.666 libras.» Segons aquest document, era també propietari dels horts dits Son Gili (10 quarterades) i la Vela (quatre quarterades), valorats en 3.333 i 1.666 lliures, respectivament (ARM, D-1525, f. 23).

L’Apeo de 1818 recull dades agrícoles de la possessió, tot i que difereixen una mica de les proporcionades pel Cuaderno. Situada a la parròquia de Sant Miquel, tenia una extensió de 50 quarterades i era valorada en 20.000 lliures; la ressenya és aquesta: «Sr. Bartt. Forteza. Son Amel·ler, en San Miguel. Casas y 10 cuarteradas de viña de 3ª calidad, 4.000 libras. 40 cuarteradas de campo de 3ª calidad con almendros e higueras, 16.000 libras.» Segons aquest document, era també propietari de Son Gili (5.700 lliures), de 15 quarterades, set de les quals eren de pertinences de Son Gallard (ARM, D-1530, f. 125v).

Sembla que Bartomeu Valentí Fortesa morí cap a 1821, any en què ja figurava com a propietari de Son Ametler el seu fill Marià Valentí-Fortesa i Aguiló, cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, que es casà fins a tres vegades. Del seu primer matrimoni no deixà descendència. Del segon nasqueren Maria Margalida, Maria Ignàsia i Leocàdia Valentí-Fortesa i Fortesa. En terceres núpcies, es casà amb Josepa Aguiló i Bonnín, amb qui tengué tres fills, Bartomeu, Dorotea i Gumersinda Valentí-Fortesa i Aguiló (RP9, 650, 1a-2a).

Marià Valentí-Fortesa i Aguiló fou qui donà l’aspecte actual a les cases de Son Ametler. Les féu restaurar i hi construí un gran jardí d’estil isabelí que comptava amb una de les pèrgoles més llargues de Mallorca.

En aquella època, Son Ametler, situada a la parròquia de Sant Miquel, vora el Pont d’Inca, tenia casa rústica i urbana, oratori públic, dos aljubs, dues sínies, hort i jardí. L’aljub major es trobava davall la casa principal i l’altre, a la galeria de l’edifici. Una de les dues sínies era dins la casa i proveïa d’aigua l’aljub de la galeria. Rebia aigua de la font de Mestre Pere —a través de la síquia de na Cerdana— i de la font Major de la Granja d’Esporles. Comprenia, a més, les terres dites la Coma, l’Era, el Figueral, el Campet i l’hort de Baix. Confrontava, a l’est, amb el torrent del Pont d’Inca; al sud, amb Son Gibert; a l’oest, amb la síquia de na Cerdana, i, al nord, amb la carretera de Ciutat a Alcúdia. Tenia una extensió aproximada de 60 quarterades i era valorada en 52.745 lliures. Els diferents edificis de la possessió i el jardí sumaven una superfície total de 2.990 m². Al nord de la casa principal hi havia les quadres, la païssa i una porxada (íd.: 1a, 6a).

La possessió és ressenyada a la Relación de todos los predios, huertos y fuentes pertenecientes a esta ciudad y su término, de 1845. El document informa que, el 1818, era de Bartomeu Valentí Fortesa i que, el 1845, era de Marià Valentí Fortesa. Es duia en amitgeria (AMP, FP-936/2).

Marià Valentí-Fortesa i Aguiló morí el 4 de febrer de 1866, a l’edat de 66 anys, amb testament que ordenà el 23 d’abril de 1864 davant el notari de Ciutat Miquel Pons Barrutia, en què nomenà hereu propietari el seu fill Bartomeu Valentí i Aguiló, amb la condició que si moria sense fills, Son Ametler seria heretada per la seva filla Maria Margalida, amb els béns mobles inclosos. Marià nomenà comptador i partidor de la seva herència Antoni Pinya, el qual, juntament amb Vicenç i Josep Fortesa, procedí a la formació de l’inventari, liquidació i adjudicació de l’herència per sorteig, la qual era valorada en 189.471 lliures, 18 sous i 7 diners. Per sentència de 28 de setembre de 1866, Son Ametler fou adjudicada a Bartomeu Valentí-Fortesa i Aguiló, segons consta de l’escriptura d’inventari i partició d’herència atorgada, el 20 de març de 1868, davant el notari de Ciutat Antonio Fernández (RP9, 650, 2a).

Se sap que, el 1869, la possessió tenia dret d’aigua de la font d’en Baster, mitjançant la connexió existent entre na Bastera i la síquia de na Cerdana; concretament, connectaven a la Torre de Son Sardina. Tenia una tanda completa de 12 hores de la tanda diürna dita de «Se Torre 1ª», sis hores i 45 minuts de la tanda nocturna dita de «Son Ajaume Vell» i dues hores i tres quarts de la tanda nocturna dita de «Se Torre 2ª», segons el tandeig format per Lluís Ignasi Gomila Jaquotot i Sanxo i els honors Joan Coll de Son Ripoll i Joan Jaume de Son Espases Nou a instància del Sindicat de Regants d’en Baster (Ginard, 1991: 46; Gorrias, 2006: 74).

Bartomeu Valentí-Fortesa i Aguiló morí fadrí i sense successió, a l’edat de 22 anys, el 6 de desembre de 1870. Per sentència de 31 de desembre de 1877, dictada pel jutge de primera instància del districte de la Catedral, Francesc de Paula Puig, Son Ametler fou adjudicada a Maria Margalida Valentí-Fortesa i Fortesa, atesa la substitució que establí son pare. A més a més, li correspongué la casa pairal i la botiga, situades al carrer de Sant Miquel (Ciutat) (RP9, 650, 3a).

Maria Margalida Valentí-Fortesa i Fortesa morí fadrina i sense successió l’11 de desembre de 1882, amb testament que ordenà el febrer de 1868 davant el notari de Ciutat Miquel Pons Barrutia, en què nomenà hereves universals les seves germanes, Maria Ignàsia Valentí-Fortesa i Fortesa i Dorotea i Gumersinda Valentí-Fortesa i Aguiló, segons consta de l’escriptura atorgada, el 6 de desembre de 1883, davant el notari de Ciutat Antoni Canyelles (íd., 4a).

A la mort de Maria Margalida, les seves germanes procediren a la divisió dels seus béns per saber què els pertocava a cadascuna. Formaren tres lots, que foren adjudicats per sorteig. A Gumersinda li correspongué el rafal de Son Gili o Can Sageties, situat al terme de Ciutat, i una porció de Son Ametler de 12 quarterades, sense cases, amb tres hores d’aigua cada 15 dies de la font Major de la Granja (Esporles) i dret d’aqüeducte per dins les terres adjudicades a les seves germanes mitjançant una síquia que entroncava amb la de na Cerdana. A Dorotea li fou adjudicada una porció de Son Ametler, de 21 quarterades i tres destres, que quedava a l’esquerra del camí d’accés des de la carretera de Ciutat a Alcúdia, amb la meitat de la casa rústica i urbana en planta baixa, pis i porxo, més el dret de tres hores d’aigua. Finalment, a Maria Ignàsia li tocà la resta de la possessió, de 22 quarterades i 228 destres, amb l’altra meitat de la casa rústica i urbana i les restants tres hores d’aigua. La divisió de la finca es féu amb una sèrie de pactes relatius a servituds de pas i d’aigua, segons consta de l’escriptura atorgada, el 6 de desembre de 1883, davant el notari de Ciutat Antoni Canyelles (íd., 6a).

Dorotea Valentí-Fortesa i Aguiló morí el 23 d’octubre de 1896, a l’edat de 53 anys, amb testament que ordenà el 19 de juny de 1891 davant el notari de Ciutat Miquel Ignasi Font Muntaner, en què nomenà hereva universal propietària sa mare, Josepa Aguiló i Bonnín, la qual morí dia primer de març de 1915, a l’edat de 95 anys, amb testament que ordenà el 10 de juliol de 1907 davant el notari de Ciutat Miquel Pons i Pons, en què nomenà hereva universal propietària la seva filla Gumersinda, que fou qui, finalment, inscrigué a favor seu la porció de Son Ametler de la seva germana Dorotea, que incloïa la meitat de les cases, segons consta de l’escriptura atorgada, el 31 d’agost de 1915, davant el notari de Ciutat Mateu Jaume Servera (íd., 9a-10a).

Gumersinda estava casada amb el misser Gabriel Faust Fuster Fortesa (1851-1923), amb qui tengué quatre fills: Gabriel, Marià, Josepa i Maria Fuster i Valentí. Morí amb testament que atorgà el 8 de maig de 1918 davant el notari de Ciutat Miquel Pons i Pons, en què nomenà hereus universals usufructuaris el seu espòs i la seva filla Josepa, i hereu universal propietari, el seu fill Gabriel, segons consta de l’escriptura atorgada, el 23 de novembre de 1918, davant el notari de Ciutat Miquel Pons i Pons (íd., 11a).

Més endavant, la part de Gabriel Fuster i Valentí, misser i aficionat a la història, fou heretada per un fill seu, el popular periodista Gabriel Fuster Mayans (1913-1977), Gafim, que féu famoses a la premsa les seves Tertúlies a la Plaça Major. Una bona part d’aquesta porció era dedicada a tarongerars (Ferrà, 2003: 16; 1967: IV, 1.624).

Maria Ignàsia Valentí-Fortesa i Fortesa morí el 13 de febrer de 1886, amb testament que ordenà el 14 de febrer de 1883 davant el notari de Ciutat Antoni Canyelles, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Antoni Valentí-Fortesa i Valentí-Fortesa, segons consta de l’escriptura atorgada, el 21 de febrer de 1890, davant el mateix notari. Aquesta porció de Son Ametler comprenia les tanques denominades l’Era, el Figueral i el Campet, a més de la meitat de la casa rústica i urbana i la part del jardí i de l’hort que quedava a la dreta del camí d’accés. Tenia una extensió de 22 quarterades i 228 destres. Tenia dret d’aigua de la font Major de la Granja d’Esporles, a raó de 12 hores cada 15 dies des del 15 de febrer fins al 15 de novembre; d’aquestes hores, Antoni se n’adjudicà nou i les seves germanes, Rosalia i Josepa, dues i una, respectivament. La finca era valorada en 44.834 pessetes i l’aigua, en 16.995 pessetes i 87 cèntims (RP9, 4.845, 1a-6a).

Entre 1891-92, Antoni, Rosalia i Josepa Valentí-Fortesa i Valentí-Fortesa vengueren totes les hores d’aigua a diversos compradors: dues a Josep Già Bartomeu, dues a Pedro Martínez, quatre a Josep Bonnín Tarongí i quatre a Antoni Pinya Aguiló (íd.).

El 29 de desembre de 1909, Antoni Valentí-Fortesa i Valentí-Fortesa vengué la seva porció de Son Ametler al seu fill Baltasar Valentí i Fortesa, per preu de 7.500 pessetes, segons consta de l’escriptura atorgada davant el notari de Ciutat Miquel Pons (íd., 13a).

Baltasar Valentí i Fortesa fou qui inicià (1922) el procés urbanitzador de la possessió, configurant així la barriada de Son Ametler, projectada per l’arquitecte Jaume Alenyar. Era situada entre la carretera de Ciutat a Alcúdia, el torrent Gros, la part antiga del Viver i Son Gibert. Dissenyà vies amples i dotà tots els carrers d’aigua, a través d’una xarxa de síquies que rebien l’aigua d’un gran safareig de la possessió de Son Ametler. Per voluntat de l’urbanitzador, gairebé tots els carrers tenen noms de músics cèlebres (1994: 171; 1967: IV, 1.624).

La primera segregació es registrà el 17 d’octubre de 1922. El ritme de vendes no decaigué fins al 1953. En aquest període (1922-53), es vengueren gairebé 15 quarterades, en parcel·les que oscil·laven, majoritàriament, entre els 200-800 m².

En el decenni de 1930, l’indià Sebastià Sabater adquirí un bocí de Son Ametler, que anomenà Son Ametler Nou, urbanitzat amb el temps. Quan es produí l’aixecament militar de juliol de 1936, aquest senyor reuní a Son Ametler Nou un grup de persones per organitzar la Falange. La seu d’aquest partit s’instal·là en el cafè que abans era l’hostal de la Creu, vora la carretera d’Inca (1994: 171).

El 22 de setembre de 1953, Rosa Mestre Carola, esposa de Baltasar Valentí i Fortesa, féu donació de la nua propietat del que quedava d’aquesta porció de Son Ametler als seus dos únics fills, els metges Antoni (†1956) i Miquel Valentí Mestre (1901-1995), segons consta de l’escriptura atorgada davant el notari de Ciutat Josep Massot Novell. Baltasar Valentí i Fortesa morí l’11 de novembre de 1953 (RP9, 4.845: 25a, 27a).

En aquella època, Son Ametler comprenia la casa principal, amb oratori públic, dependències auxiliars i jardí-hort. Hi havia diverses tanques situades darrere la casa, destinades a hort de tarongers i a arbres fruiters. A la part davantera hi havia un altre hort, en el qual hi havia un safareig i un pou per al subministrament d’aigua. Tenia una superfície aproximada de vuit quarterades, després de les múltiples segregacions que havia patit entre 1922-53. Confrontava, al nord, amb terrenys de Josepa Fuster i establiments de la possessió; al sud, amb Son Gibert, mitjançant camí; a l’est, amb la porció de Son Ametler de Josepa Aguiló Bonnín, i, a l’oest, amb porcions segregades i venudes a Francesc Albertí, el Crèdit Balear i altres establiments de la possessió. La finca era valorada en 179.150 pessetes i tenia dret d’aigua (íd., 25a).

Antoni Valentí Mestre morí a Nova York el 23 de febrer de 1956, amb testament que atorgà el 14 de desembre de 1954, en què féu lliurament dels seus béns a la seva esposa, Graciela Lluberas Valentí-Mestre. Graciela Lluberas morí el 5 de setembre de 1957, amb testament que atorgà el 17 de juliol de 1957, on deixà tots els seus béns als seus fills, Ferran (†1990), Antoni i Graciella Valentí Lluberas, segons consta de l’escriptura atorgada, el 30 de gener de 1961, davant el notari de Ciutat Josep Massot Novell (íd., 26a).

Miquel Valentí Mestre morí fadrí a Ciutat el 6 d’agost de 1995, amb testament que ordenà el 30 de desembre de 1991 davant el notari de Ciutat Eduardo Martínez-Piñeiro Caramés, en què manifestà tenir un fill adoptiu anomenat Ferran Miquel Valentí Gerhouser i instituí hereus de tots els seus béns els seus nebots Graciela i Antoni Valentí Lluberas i el seu fill adoptiu, per terceres parts iguals, segons resulta de l’escriptura atorgada, el 13 de novembre de 1995, davant el notari de Ciutat Raimon Clar Garau. Aquesta porció de Son Ametler havia quedat reduïda a poc més de set quarterades després de nombroses segregacions (RP9, 85.667, 28a). Miquel Valentí Mestre fou metge, especialitzat en urologia, i exercí als Estats Units d’Amèrica. Quan es retirà, tornà a Mallorca i aplegà una important col·lecció de rajoles valencianes decorades del segle XVIII i principi del XIX. Per decisió seva, els seus hereus feren lliurament (1995) d’aquesta col·lecció al Museu de Mallorca. També fou pianista i féu concerts amb la Capella Clàssica de Mallorca (GEM, XVII, 396).

Segons l’Informe relativo a las casas de predio propiedad del Ayuntamiento de Palma de Mallorca no dedicadas a dependencias municipales, elaborat l’octubre de 2004 per l’arqueòloga municipal, Maria Magdalena Riera Frau, la parcel·la en què es troben les cases de Son Ametler fou adquirida (2002) per expropiació per a equipament sociocultural (EQ4a/SC-P 59-07-P). En aquella època, la casa es trobava tancada i era difícil accedir-hi, ja que la parcel·la es trobava al centre d’un projecte d’urbanització en execució (expedient de patrimoni municipal núm. 1.191). Tot i així, hi havia una altra parcel·la de 3.700 m², que envoltava les cases, en el jurat d’expropiació perquè no s’havia arribat a una entesa amb els propietaris de les cases. El 12 de juliol de 2006, la junta de govern de l’Ajuntament de Palma aprovà el pagament de 147.000 euros en concepte d’expropiació d’aquesta parcel·la (Diario de Mallorca, 13-07-2006).

Els darrers anys, les cases havien estat ocupades il·legalment per diversos grups de persones que fins i tot arribaren a fer foc dins la casa. La Policia Local hagué de realitzar diversos desallotjaments. Els veïnats estaven indignats perquè veien com les cases anaven deteriorant-se amb el pas del temps sense que ningú no hi intervengués. Demanaven que fossin restaurades i convertides en museu de ciències naturals, possibilitat que contemplava el PGOU vigent en aquell moment, que també especificava que s’hi podien habilitar aules per a persones amb problemes psíquics (Diario de Mallorca, 2005).

El 28 de maig de 2006, Cort anuncià que invertiria 3,2 milions d’euros en la reforma de les cases de Son Ametler per convertir-les en casal de barri (íd., 29-05-2006).

El 25 de juny de 2006, Diari de Balears publicà un reportatge a pàgina sencera sobre la possessió de Son Ametler. Segons aquest article, del periodista Antoni Mateu, Cort havia adquirit les cases un mes abans «amb part del sobrant del pressupost de 2005. Estan compostes de dues ales que formen un angle recte. Aferrada a la part que un temps devien habitar els senyors, hi ha una capella amb espadanya. Tot el conjunt es troba en molt mal estat de conservació i, a l’interior, els sostres d’algunes de les sales han passat per avall. L’Ajuntament n’ha barrat l’accés per evitar que infants o joves hi puguin entrar i patir danys. Els darrers habitants foren els indigents que s’hi refugiaven a les nits. És coneixedor que algú calà foc a algunes cambres i els sostres continuen tot mascarats. Part dels jardins, que són a la part de darrere de les cases, també s’incendiaren. Les soques dels fassers i alzines estan socarrades, però els arbres no han mort i, amb l’arribada del bon temps, han tornat a treure. A la part de davant, l’Ajuntament ja ha condicionat l’espai com a zona verda. Alguns dels arbres antics, com els típics lledoners, conviuen amb les moreres que el servei de jardineria municipal hi ha sembrat. S’hi han instal·lat engronsadores per als infants, bancs i papereres. El que és cert és que Son Ametler es convertirà en un casal de barri. El regidor d’Urbanisme, però, encara n’està estudiant l’avantprojecte. Així i tot, fonts municipals asseguraren que està previst que les obres s’iniciïn abans d’acabar la legislatura. A part d’espais destinats a usos veïnals, les cases pot ser que també acullin una delegació de l’Imfof o una oficina de la Policia Local. Els promotors urbanístics han començat a obrir carrers i a condicionar-los amb enllumenat. Ja s’hi han construït finques de pisos i cases adossades. D’aquí a poc, l’Ajuntament té previst expropiar unes quarterades que antigament també pertanyien a Son Ametler per destinar-les a habitatges» (Diari de Balears, 25-06-2006).

El 19 de novembre de 2007, l’Ajuntament de Palma informà que per als pressuposts de 2008 es destinaria una partida d’1.700.000 euros per a la primera fase de rehabilitació de les cases de Son Ametler. El 29 d’agost de 2008, Cort donà a conèixer un estudi segons el qual les obres de reforma es quantificaven en 3.122.000 euros, ja que l’estat de conservació era pitjor del que es pensava en un primer moment i calia fer-hi una intervenció integral. Cal assenyalar que el consistori anterior (2003-07), com hem dit abans, ja havia anunciat (2006) que la reforma costaria 3,2 milions d’euros. Tanmateix, fins a la data encara no s’havia ni tan sols iniciat el procés de concurs i adjudicació del projecte, necessari per poder licitar les obres, ni tampoc no se sabia exactament quin ús se li donarien. S’ha de recordar que el PSOE havia inclòs (2007) la rehabilitació d’aquest immoble dins les propostes del seu programa electoral. L’horabaixa del 19 de setembre de 2008, els membres de l’associació de veïnats del Rafal i del Viver, cansats de les successives demores, es manifestaren davant les cases de Son Ametler per reivindicar-ne la rehabilitació; es llegí un manifest on es denunciaren els actes vandàlics a què es veuen sotmeses constantment, amb l’espoliació d’elements arquitectònics, i es lamentà que l’Ajuntament retardi sempre seguit les obres de reforma i restauració (Diario de Mallorca: 20-11-2007, 30-08-2008, 20-09-2008).

Després de moltes falses promeses, espoliacions diverses i actes vandàlics, el 8 de novembre de 2008, la batlessa de Ciutat, Aina Calvo, i la regidora responsable del districte de Llevant, Begoña Sánchez, es comprometeren amb els veïnats del Rafal i del Viver a iniciar la reforma de les cases de Son Ametler el 2009, amb l’aprovació del projecte inicial i el començament de les obres, amb un pressupost —per a la intervenció de 2009— de prop d’un milió d’euros (íd., 09-11-2008).

Mentre aquesta restauració arribava, les cases s’anaven deteriorant i el seu entorn es convertia en un abocador il·legal.

______

1 El nucli urbà de Marratxí denominat Cal Capità o Cal Capità Massa prengué el nom del capità Joan Antoni Massa.



Darrera actualització de divendres, 5 de març de 2010 16:22
 
Joomla Templates by Joomlashack